Abstract

A partir del postulat d’un cert “factor esportiu” en la recepció estètica per part del director d’orquestra L. Bernstein, em propose investigar, en el marc d’una teoria dimensional (o aspectista) de la comprensió artística, aquells casos en el quals ens inclinem positivament envers interpretacions que no aprovem artísticament. Avaluaré les raons recolzades en la coherència, la fascinació o la claredat, a la llum d’altres conceptes d’arrel wittgensteiniana com perplexitat (puzzlement), valor (Mut), veure / veure com (seeing/ seeing as) per acabar reivindicant un valor intrínsec d’aquest tipus d’experiències artístiques.