Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix (...) una anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , (...) en aquest tercer i últim volum Octavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Així, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa. Compra La meva bellesa en E-book Web d'Octavi Fullat Octavi Fullat Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolat de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005), La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008), aquests dos últims publicats per Angle Editorial. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-luft.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v25-mcdonald.

La història del pensament occidental travessa ara per ara un punt d'inflexió, un instant de vacil·lació, de dubte i de recerca. El fil conductor de la Modernitat s'ha exhaurit i l'esperit desencisat cerca noves formes de pensar i noves cosmovisions. Les idees rectores de la Modernitat han caigut de l'escambell i la corba del pensament travessa un moment delicat, un instant que cal meditar pausadament. Aquest moment inestable i fugisser és la postmodernitat. S'acosta una nova era de l'esperit, però encara (...) no ha pres forma. Manca creativitat, manquen idees, manca passió per la veritat. En aquest assaig recollim algunes idees de Kierkegaard que poden il·luminar el panorama gris i enrarit de la filosofia actual. (shrink)

This paper focuses on elucidating the manner in which, funded upon Feuerbach’s peculiar sen- sualist philosophical anthropology found in his early work Gedanken über Tod und Übsterlichkeit (1830), a notion of history is raised which tends towards an immanence and anti-theological ap- proach, where memory takes on a fundamental role as a becoming-communicable of the subject. History, according to a young Feuerbach, is to be understood as an uninterrupted process of commu- nal remembrance, in which individual man finds his transcendence. (...) -/- El presente trabajo se concentrará en elucidar de qué manera, sobre la peculiar antropología filosó- fica sensualista feuerbachiana que encontramos en su obra temprana Gedanken über Tod und Übsterlichkeit (1830), se erige una noción de la historia que abona por un enfoque inmanentista y anti-teológico, en donde el recuerdo asume un rol fundamental en tanto un hacerse-comunicable del sujeto. La historia, para el joven Feuerbach, se entendería ella misma como un ininterrumpido proceso de recordación comunitaria, en la que el hombre individual encontraría su trascendencia. (shrink)

A presente pesquisa de doutorado resulta de um projeto maior, intitulado “Sobre a Morte do Homem e a Psicologia, em Michel Foucault”. Esse projeto busca analisar a formulação, as nuances e consequências das diversas argumentações empregadas por Foucault nas críticas às “antropologias”, figuradas na trajetória dos textos dos anos 50 e 60. O eixo é o problema “antropológico”: nos textos de 1954, Foucault empreendia um duplo projeto de contestação e fundação das ciências humanas, buscando corrigir perspectivas consideradas errôneas em prol (...) de uma antropologia isenta de prejuízos. Esses projetos de fundação rapidamente cedem lugar a suspeitas e à recolocação do problema antropológico: mais do que “solução”, a questão antropológica começa a se delinear como um núcleo de problemas. A postura de fundação e contestação cederá lugar a um conjunto de análises que denunciam as antropologias a partir de seus compromissos históricos. A presente pesquisa tenta analisar essa passagem da “solução” ao “problema”, tomando como base alguns materiais: os textos de Foucault contemporâneos e posteriores, os debates aos quais esses textos tentavam se inserir, e também algumas anotações de Jacques Lagrange aos cursos ministrados por Foucault na École Normale Supérieure entre 1953 e 1955. O entrecruzamento de referências serve para extrair os problemas que Foucault enxerga nos textos de 1954, buscando delinear de que modo esses problemas conduzem às interrogações dos textos de 1957 e à escrita, em Uppsala, da Tese Principal sobre a história da loucura. //////////////\\\\\\\\\\\\\\\\\\ Cette recherche de doctorat est le résultat d'un projet plus vaste intitulé «La Question de la Mort de l'Homme et de la Psychologie selon Michel Foucault». Ce projet a l'objetif d'examiner la formulation, les facteurs et les conséquences rapportés aux différentes démarches utilisées par Foucault dans ses critiques aux «anthropologies», figurées dans la trajectoire des textes publiés pendant les années 1950 et 1960. La question principale est le problème «anthropologique»: dans les textes parus en 1954, Foucault a entrepris un double projet de contestation et fondation des sciences humaines; le jeune philosophe essayait de corriger les perspectives considerées par lui comme des perspectives erronées, pour en établir une nouvelle anthropologie finalement rigoreuse. Par contre, d'une façon relativement vite les projets de fondation ont eté remplacés pour des suspicions et donc il y a eu un changement de la façon d'énoncer le problème anthropologique: au lieu d'être «solution», la question anthropologique commence à devenir un domaine plein de problèmes. L'essay de fonder donne place à un ensemble d'analyses qui dénoncent plusieurs engagements historiquements faits pour les connaissances anthropologiques. La recherche realisée essaye d'analyser ce passage de la «solution» au «problème», en croisant la lecture de certains matériaux: les textes publiés par Foucault pendant les années 50 (et quelques textes des annés 60), les débats contemporains et les discussions sur lesquelles ces textes ont essayé d'entrer, et aussi quelques notes écrites par Jacques Lagrange pendant les cours donnés par Foucault à l'Ecole Normale Supérieure depuis 1953 jusqu'à 1955. Le croisement de références a l'objetif de voir le contexte des problèmes probablement vus par Foucault dans les textes de 1954, et le chemin parcouru par lui, jusqu'àux questions enoncées dans les textes de 1957 et l'écriture à Uppsala de la thèse principale sur l'histoire de la folie. (shrink)

En este trabajo se estudia del amor personal humano y del amor personal divino desde la antropología trascendental de Leonardo Polo. Se indica que el amor personal humano está abierto naturalmente al mundo, a los demás, al propio hombre y, en especial, a Dios; que es creciente y que puede ser elevado. El amor personal divino es pluripersonal y está abierto al humano en su creación, elevación y glorificación. In this work we study the human personal love and the divine (...) personal love according the transcendental anthropology of Leonardo Polo. We sustain that the human personal love is naturally open to the world, to others, to the self, and over all to God; that it is growing and susceptible of be elevated by God. The divine personal love is pluripersonal and is open to the man in his creation, elevation and glorification. (shrink)

This paper aims to show that the K-O Apel's Project of Anthropology of Knowledge belongs to the tradition of hermeneutics logic, developed by the Logic of Göttigen. This statement can be proved by the fact that Apel conceives the relationship between das Leibapriori and das Erkenntnisapriori. In two text of sixties Apel shapes the relationship between human body and knowledge as a polarization of opposite strengths. The logic of exclusive disjunction rules this polarization. Forty years later he changes his perspective (...) and presents them as tensive relation of rivalry. In this way Apel takes in his own argumentation a central topic of the hermeneutics logic, namely, the life conception as a mediation between strength and meaning. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v38-tafalla.

Marking the fiftieth anniversary of two of the most influential books in modern educational and social theory, Rethinking Freire and Illich introduces readers to the results of the symposium of Paulo Freire's Pedagogy of the Oppressed and Ivan Illich's Deschooling Society. The collection uniquely analyses Freire and Illich together, although not in a comparative way. It acknowledges that both Freire and Illich led in different ways to a new approach to perceiving and understanding the concept of liberation as a human (...) condition, while also presenting current criticisms of their work from a gendered perspective and by Indigenous scholars in the US and Canada. Drawing on contributions from historians of education, theologians, digital experts, and philosophers of education, the book offers a historical analysis using extensive primary sources and an originality of topics. It introduces the ways in which the current generation reads the overall works of Freire and Illich in the search for a reconstructed democratic education. As a result, Rethinking Freire and Illich presents Freire and Illich in light of contemporary issues in this generation, and offers renewed searches for a good and just life and a reconstructed democratic education. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v35-gerhardt.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v27-mccarthy.

This essay aims to investigate, from Augusto Del Noce’s perspective, the two possible outcomes of Marxism following the advent of the affluent society in the 1960s. One is its fulfilment into the new bourgeois spirit, depriving itself of the dialectical-salvific aspect and preserving materialism to the utmost. The other is its opening up to the religious option, on pain of its defeat. It is precisely this last issue, for a possible dialogue between Marxists and Catholics, that measures the distance of (...) Del Noce’s thought with that of his friend Franco Rodano, from whom he had nevertheless drawn the notion of “affluent society”. (shrink)

Schiller a été fasciné par la résistance que la beauté oppose à la conceptualisation dans l’esthétique de Kant et l’a associée à une forme de temporalité particulière : l’« arrêt » sur le beau. La thèse que je soutiens est la suivante : le fait que nous nous arrêtions à contempler le beau ouvre pour Schiller une dimension critique au sein de l’esthétique, où l’expérience de la beauté résiste à la violence qui caractérise la modernité et en même temps cet (...) arrêt favorise l’apparition d’une perspective esthétique au sein de la critique en inaugurant une temporalité d’un autre type, en dehors de l’ordre causal des événements, dans laquelle il devient possible de « jouer » librement, et donc de manière critique, avec les déterminations historiques du présent. (shrink)

L’Université, définie comme « institution gourmande », valorise la figure symbolique du chercheur entièrement investi dans son travail, supposant un rapport quasi exclusif de l’individu au métier. Cet investissement est d’autant plus réclamé que le chercheur est soumis à l’injonction de produire beaucoup et vite en même temps que de faire preuve d’une mobilité internationale dans un contexte de forte concurrence pour des postes définitifs proportionnellement rares. Étudiant les chargés de recherche recrutés sur des mandats à durée déterminée du Fonds (...) National de la Recherche Scientifique (FNRS) en Belgique, les auteurs montrent l’importance d’adopter une perspective relationnelle de la carrière scientifique qui prenne en considération son interférence avec la vie privée. Trois logiques spatio-temporelles sont dégagées : une logique d’intégration, une logique de conciliation et une logique du conflit. Ces logiques sont associées aux situations de vie des chercheurs (être célibataire, en couple, avoir ou non des enfants…) et posent la question du genre. (shrink)

Reflexió dedicada al cos humà. Per tal d’analitzar algunes de les característiques del cos humà en la societat dels nostres dies, es procedeix, d’entrada, a una breu exposició de la història del cos en la cultura occidental i, més endavant, s’analitzen alguns aspectes laterals, però tanmateix essencials per a un tractament antropològic del cos com poden ser, per exemple, el cos de la dona en la cultura occidental i el patriarcalisme com a forma d’organitzar els cossos humans.

El tema de la libertad no ha sido considerado sistemáticamente por Ockham; por ello la autora lo analiza desde la circunscripción de los presupuestos metodológicos transitados por el Venerabilis Inceptor para llegar a su elaboración. Se fundamenta, en un primer momento, la nueva justificación gnoseo-ontológica de la realidad propuesta en el ockhamismo. Ello permite definir los límites en los cuales se inscribe el tema según un modelo fuertemente inspirado en el principio de la omnipotencia divina. La exposición ockhamista utiliza el (...) lenguaje y la doctrina aristotélica del libre arbitrio, pero desde una semántica completamente diversa; pues la libre elección aristotélica se produce a partir de un primer reconocimiento de opciones entre las que el agente elige; de allí que la libertad resulte una función del intelecto. Ockham desestima este elemento fundamental del aristotelismo al invertir la perspectiva del análisis; sostiene que la voluntad es un poder activo cuya opción fundamental -actuar o no actuar- no depende del intelecto sino de ella misma como causa sui. La metafísica y la antropología que sostienen esta concepción han sido modificadas sustancialmente respecto de las posiciones dominantes del siglo XIII: la naturaleza carece de una orientación específica; no está abierta, ni determinada por la verdad ni por el bien. Sólo el agente libre y consciente actúa en vista de un fin que él mismo se impone, mientras que el universo físico es predecible y perfectamente determinado. La libertad aparece como un comienzo frente a la determinación natural, configurándose, así, la primera versión medieval del dilema moderno de la libertad versus el determinismo. (shrink)

Les pel.lícules del laberint és un assaig a l'entorn de la memòria personal, així com sobre els fonaments que han ajudat a bastir-la. En primer lloc, la filosofia, o millor dit, el que queda de la filosofia quan hom deixa de fer notes a peu de pàgina i ha d'enfrontar-se a la tasca de viure, i en segon, el cinema, en concret una selecció de deu pel·lícules triades amb un criteri subjectiu i autobiogràfic que comprèn films com Apocalypse Now, La (...) Dolce Vita o Taxi Driver, que són, alhora, el testimoni i la conseqüència de l'acompliment del nostre destí segons Nietzsche: l'adveniment del nihilisme. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v34-hernandez.

Este texto es una reseña crítica del libro Perspectives on Kuhn. Contemporary Approaches to the Philosophy of Thomas Kuhn de Giri, L., Melogno, P., Miguel, H. (2023).

L’objectiu d’aquesta comunicació és posar de manifest el contingut de l’obra Les fonts de la ciència de l’educació [The Sources of a Science of Education (1929)], on Dewey defensa la possibilitat de dotar de caràcter científic la disciplina de l’educació i respon a alguns dels principals interrogants que aquesta possibilitat suscita. -/- [Referència: OYA, A. “John Dewey: el caràcter científic de l’educació” [“John Dewey: The Scientific Character of Education”]. In Monserrat i Molas, Josep; Roviró, Ignasi, eds. 2019. Col·loquis de Vic (...) (XXIII). L’educació. Barcelona (Spain): Institut d’Estudis Catalans, pp. 45–48 (ISBN: 978–84–9965–495–9).]. (shrink)

The French theologian Jean Mouroux developed a valuable reflection about faith and Christian experience in the middle of the 20th century. In this essay, the author shows how Mouroux’s personalistic perspective is underpinned by a Christian anthropological vision, which in some aspects anticipates the point of view taken by the Second Vatican Council.

Zubiri’s thought can be qualified as an attempt to reconsider the assumptions and contents of the history of metaphysics from a new perspective. In almost all his writings, Zubiri targets the tradition of Western metaphysics and its fundamental concepts from heterogeneous perspectives and with different methods. Among his mature writings there is one that is exemplary in this regard: Los problemas fundamentales de la metafisíca occidental (1969-1970). This paper examines the peculiar definition of metaphysics that Zubiri formulates in this (...) work, paying particular attention to the transcensus of the first science, to the notion of the transcendental and, finally, to the distinction, elaborated by Zubiri, between the object of metaphysics and the things that constitute the object of ordinary knowledge. (shrink)

Participar del món es deté en alguns dels temes clau sobre els quals la filòsofa Hannah Arendt va escriure entre 1941 i 1945 a la revista estatunidenca Aufbau: la gratitud, les figures jueves de la pària i la forana, l’autoemancipació i la qüestió jueva i àrab a Palestina. Participar del món no sols té el valor de rescatar el desconegut perfil sionista d’Hannah Arendt, sinó que també és la primera traducció íntegra dels articles publicats a Aufbau i de les actes (...) del Jove Grup Jueu que Arendt va posar a funcionar el 1942. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-moulines.

The following pages deal with the Ortega’s anthropology. I’m going to offer the Ortega’s contribution to modern’s ethnography. Ortega knew and debated the anthropological ideas of his time: evolutionist, particularist, difusionist, functionalist. Adopting a historical point of view, Ortega set out the reasons for his disagreement about the dogmatic, ethnocentric, evolutionist and progressive vision of the Western Europe in connection with of the universal history. He awards enormous importance in his writings to the recognition of ethnic and cultural horizons, which (...) have been historically and traditionally forgotten, which turns him into the rigorous anthropologic theoretical one. These contributions that Ortega y Gasset realizes to the field of the anthropology in his social and cultural domain complete his reflections on the historical sense of the life and the purely vital perspective of every man and cultural society with which there deals specifically his historical and rational vital anthropology. (shrink)

En el tomo II de la Antropología trascendental, L. Polo estudia la esencia humana de acuerdo con el método del abandono del límite mental. La esencia aparece entonces como la manifestación y el disponer de la persona, que hace posible la constitución del don que completa la estructura donal del amar y el aceptar personal. La tarea de constituir el don toma el relevo a la búsqueda de réplica, que no puede alcanzar su tema, al ser éste inaccesible al intelecto (...) personal. (shrink)

Resumen Las interfaces cerebro-computadora (ICCs) son tecnologías que proveen herramientas para la comunicación entre el ser humano y las computadoras. Dado que las nuevas técnicas asociadas a ICCs podrían influir en la autorregulación emocional, la memoria autobiográfica, el sentido del yo, la identidad, la autonomía, la autenticidad y las atribuciones de responsabilidad presentan importantes objeciones éticas. Entender las consecuencias a largo plazo de estas nuevas tecnologías puede ser difícil. Por lo tanto, los aspectos éticos vinculados a las ICCs necesitan ser (...) continuamente revisados a la par de los avances técnicos en el área. El personalismo ontológicamente fundado se ha formalizado como un camino de reflexión que tiene como referencia una antropología que defiende el valor de la vida física corpórea, la relación libertad-responsabilidad y la adecuada interacción individuo y sociedad y brinda pautas éticas que permitan formular normas de conducta acordes con la dignidad de la persona humana. Por lo tanto, en este artículo se aplican los principios de la bioética personalista al ámbito de las ICCs, de modo tal de dar directrices generales para la acción que puedan contribuir a elaborar un juicio ético acerca del desarrollo y uso de estas neurotecnologías. Abstract Brain-computer interfaces (BCIs) are technologies that provide tools for communication between humans and computers. Since the new techniques associated with BCIs could influence emotional self-regulation, autobiographical memory, sense of self, identity, autonomy, authenticity, and attributions of responsibility present important ethical objections. Understanding the long-term consequences of these innovative technologies can be difficult. Therefore, the ethical aspects linked to BCIs need to be continuously reviewed in line with technical advances in the area. Ontologically grounded personalism has been formalized as a path of reflection that has as its reference an anthropology that defends the value of corporeal physical life, the relationship between freedom and responsibility, and the appropriate interaction between the individual and society. This approach provides ethical guidelines for the formulation of norms of conduct in accordance with the dignity of the human person. Therefore, in this article, the principles of personalist bioethics are applied to the field of BCIs, in order to provide general guidelines for action that can contribute to the elaboration of an ethical judgment about the development and use of these neurotechnologies. (shrink)

Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què (...) Sòcrates parla amb el seu interlocutor i en la qual Plató confecciona el diàleg per als potencials lectors. L’objectiu principal d’aquest text és mostrar alguns dels trets essencials del dir platònic. (shrink)

L'interprétation des cosmogonies traditionnelles africaines a l'avantage de surmonter les limites de l'écologie occidentale et d'offrir, en symbiose avec cette dernière, la chance à l'humanité d'asseoir une écologie profonde repensée. L'Afrique ancienne, principalement l'Egypte pharaonique, a élaboré une vision du monde qui rassemble et unit le Créateur et tous les autres êtres créés. Cette vision qui nous a fort inspiré nous amène à préconiser une éthique de la Maàt ou maàtéthique dont l'impératif catégorique est le respect de l'ordre du monde (...) tel que créé par son Créateur. Voilà pourquoi nous entendons nous imprégner de la tradition mythico-philosophique négro-africaine de l'antiquité et des cosmogonies africaines selon lesquelles Tout est dynamiquement Un, Tout se tient, Tout dépend de tout, en vue de fonder une écologie profonde ouverte. S'interroger sur les problèmes écologiques, à la fois difficiles et complexes, qui nous interpellent aujourd'hui, nécessite une réflexion philosophique approfondie sur la nature dont les données basiques sont à découvrir grâce à la conquête et à la maîtrise des apports multiples et divers des penseurs ainsi que des peuples et de leurs héritages socioculturels à travers différents continents et différentes époques de l'histoire. (shrink)

la obra del recientemente fallecido filósofo Karl-Otto Apel ha pasado por diferentes etapas a lo largo de su desarrollo. Sin embargo, una tarea común a todas ellas ha sido la de reflexionar acerca de aquellas condiciones que a priori son necesarias para conocer. También estas condiciones, así como el modo de concebirlas, han sufrido variaciones a lo largo de sus escritos. Si en su programa temprano de una antropología del conocimiento aspectos como la reflexión, el cuerpo y el lenguaje tienen (...) un mayor protagonismo, en su posterior pragmática trascendental del lenguaje estos, sin llegar a desaparecer, pasan a reinterpretarse desde la perspectiva de la comunidad de comunicación. Este artículo reconstruye la problemática de los a priori del conocimiento en la filosofía de Apel, y al hacerlo contribuye a una integración, que Apel había planeado llevar a cabo, de esos dos programas. (shrink)

En aquesta arrencada del segle XXI, en què la tecnologia ens afalaga i alhora ens domina, ens calen humanistes que ens ajudin a interpretar la realitat i a tenir criteris per a abordar-la. Josep Maria Puigjaner, l'autor d'aquest llibre, s'ha proposat apropar al lector, a través de la narració d'alguns retalls -reals o imaginaris- de les seves vides, la personalitat de vuit humanistes que ens transmeteren, durant el segle XX, la seva manera d'entendre la vida i l'home. Són escriptors que (...) mereixen el qualificatiu de clàssics, és a dir que parlen des d'una perspectiva interior, profunda i arrelada en el coneixement i en l'experiència del significat de la naturalesa humana i els seus ideals de futur. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-shapshay-ferrell.

Este trabajo describe la vida y escritos de L. Polo hasta 1996. A los 25 años descubrió su método de pensamiento: el abandono del limite mental. Vivió en Madrid, Roma, Granada y Pamplona. Amante de la verdad y de la libertad personal. Entre sus obras más profundas se encuentran las que componen su Curso de teoría del conocimiento y su Antropología trascendental.

Celebrando os quarenta anos de A Hermenêutica do Sujeito — o curso ministrado por Michel Foucault no Collège de France, em 1982 —, este texto propõe-se a estabelecer conexões, gerais e específicas, entre aquele curso e a Educação. É feita uma discussão acerca da perspectiva analítica não metafísica adotada por Foucault, em contraste com o atual discurso pedagógico interpretativo dominante. São discutidos os sentidos que se pode dar a alguns insights daquele curso, em suas relações com a Educação contemporânea. Propondo-se (...) uma diferenciação entre pedagogia e Pedagogia, destaca-se a função subjetivante das práticas pedagógicas na educação escolarizada. Argumenta-se em favor da ontologia histórica, em oposição à ontologia transcendental e recorre-se ao conceito de frame, de modo a ressaltar sua importância e limitações em estudos como este. Discute-se a inversão moderna que colocou ênfase no preceito do “conhece-te a ti mesmo” (gnôthi seautón), deixando em segundo plano o preceito do “cuida de ti mesmo” (epiméleia heautoû), do que resultou a substituição do ideal antigo do sujeito das ações corretas pelo ideal moderno do sujeito dos saberes verdadeiros. Sugere-se que a Educação possa contribuir para suspender a anunciada morte do sujeito ou, pelo menos, mitigar os seus efeitos. Palavras-chave: Foucault; Subjetivação; Pedagogia; Ontologia histórica. Weaves: between Hermeneutics of the Subject and Education Abstract: Celebrating the forty years of The Hermeneutics of the Subject —the course by Michel Foucault at the Collège de France, in 1982—, this text proposes to establish connections, both general and specific, between that course and Education. A discussion is made about the non-metaphysical analytical perspective adopted by Foucault, in contrast to current dominant interpretive pedagogical discourses. The meanings that can be given to some insights from that course are discussed, in their relations with education. Proposing a differentiation between pedagogy and Pedagogy, the subjectivizing function of pedagogical practices in schools is highlighted. We argue in favor of historical ontology, as opposed to transcendental ontology, and we resort to the concept of frame, in order to emphasize its importance and limitations in foucauldian studies. We discuss the modern inversion that placed emphasis on the precept “know thyself” (gnôthi seautón), leaving in the background the precept “take care of yourself” (epiméleia heautoû), which resulted in the replacement of the ideal of the subject of correct actions by the modern ideal of the subject of true knowledge. We suggest that Education can contribute to suspend the announced death of the subject or, at least, mitigate its effects. Keywords: Foucault; Subjectivizing; Pedagogy; Historical ontology. Tesituras: entre la Hermenéutica del Sujeto y la Educación Resumen: Celebrando los cuarenta años de La Hermenéutica del Sujeto —curso por Michel Foucault en el Collège de France, en 1982—, este texto se propone establecer conexiones generales y específicas, entre ese curso y la Educación. Se discute la perspectiva no-metafísica adoptada por Foucault, en contraste con el actual discurso pedagógico interpretativo dominante. Se problematizan los sentidos que se pueden dar a algunos insigths de aquel curso, en sus relaciones con la educación contemporánea. Se propone una diferenciación entre pedagogía y Pedagogía y se destaca la función de subjetivación de las prácticas pedagógicas en las escuelas. Se argumenta a favor de la ontología histórica, en oposición a la ontología transcendental, y se recurre al concepto de frame, para enfatizar su importancia y limitaciones en estudios foucaultianos. Se discute la idea moderna que puso énfasis en el precepto de “conócete a ti mismo” (gnôthi seautón), dejando en segundo plano el “cuida de ti mismo” (epiméleia heautoû), lo que derivó en la sustitución del ideal antiguo del sujeto de las acciones correctas, por el ideal moderno del sujeto del conocimiento verdadero. Se sugiere que la Educación puede contribuir a suspender la anunciada muerte del sujeto o, al menos, mitigar sus efectos. Palabras clave: Foucault; Subjetivación; Pedagogia; Ontologia histórica. Data de registro: 08/07/2022 Data de aceite: 13/12/2022. (shrink)

La pragmatique linguistique a pour objet le calcul du sens dans les inférences et les implicatures, l’étude des effets des actes de langage, des présuppositions. Un des domaines qui a retenu l’attention des chercheurs en pragmatique est celui de l’anaphore et de la déixis. Le corpus examiné fournit des occurrences intéressantes d’anaphore pour un traitement pragmatique : le conférencier doit convaincre et garder son public attentif. Il cherche à établir une connivence avec son public en faisant référence à un « (...) common ground », tout en rendant son discours cohérent et structuré. Nous partons de l’hypothèse que l’anaphore ne peut être traitée qu’au niveau du texte, en prenant en compte des facteurs de cohésion du discours, de sémantique et de pragmatique, de stylistique. (shrink)

Des que Ramon Llull va morir fa més de set-cents anys, sempre ha estat present, d’una manera o altra, en la cultura occidental. Fi­lòsofs, teòlegs, historiadors o, fins i tot, arquitectes i científics han partit del seu pensament per a construir noves teories i proveir-se d’eines de treball. Malgrat això, com tot gran personatge, també ha tingut detractors que s’han oposat amb vehemència a la divul­gació dels seus llibres i han arribat a demanar-ne la prohibició. Les aportacions aplegades en El (...) llegat de Ramon Llull mostren vessants diferents tant de l’obra del pensador mallorquí com de la difusió del lul·lisme, en una visió que comprèn múltiples discipli­nes i que obre noves perspectives d’anàlisi. (shrink)