Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , (...) en aquest tercer i últim volum Octavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Així, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa. Compra La meva bellesa en E-book Web d'Octavi Fullat Octavi Fullat Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolat de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005), La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008), aquests dos últims publicats per Angle Editorial. (shrink)

El ser humano es esto - e.g. bazo y bioquímica del cerebro - y aquello - e.g. conocimientos físicos y sentimientos filantrópicos-. Pero el hombre no acaba en lo que es hoy y mañana, sino que a esto añade el "poderser", añade la capacidad de proyectar proyectándose. Esta capacidad anda ciertamente condicionada por la herencia biológica, por la psicología profunda y por la herencia cultural: tales condicionamientos no anulan, sin embargo, el que el hombre también sea lo que puede ser. (...) Vivimos inexorablemente en situación. Ésta con su realidad nos desazona y nos ponemos entonces a proyectar irrealidades. Lo que hay con lo que somos, hemos sido y vamos a ser de forma indefectible, nos causa insatisfacción. Uno puede instalarse en esta última de dos maneras: desesperadamente y también cínicamente. Resulta además posible vivir la insastifacción como trampolín que nos hace nacer la esperanza en lo que colma y todavía no tocamos. Valores. (shrink)

La filosofía alcanza reflexivamente al conjunto de las actividades que se dan en la enseñanza. Este libro demuestra que lejos de ser un saber superior, la filosofía se limita a ser un saber impertinente que fuerza a continuar reflexionando. La obra se organiza en torno a tres núcleos; qué es el saber filosófico, en qué consiste el hecho de educar y qué dirección imprimir a la actividad educadora.

We access most of our most cherished beliefs via testimony. Philosophy is no exception. We treat spoken and written philosophical testimony as evidence for philosophical claims. Nonetheless, this paper argues that philosophical testimony is unable to justify philosophical beliefs. If testimony is the only evidence we have to justify philosophical beliefs, this entails skepticism about philosophy. Call this the testimony challenge. First, the paper argues that philosophical testimony does not meet the conditions under which evidence can justify our beliefs. Second, (...) it shows that philosophical testimony cannot provide preemptive epistemic reasons as science and mathematics do. Finally, it answers the self‐defeat objection and a set of objections aiming to block the thesis that philosophical testimony does not justify philosophical beliefs. The paper aims to rethink the role of philosophical testimony in philosophy and reinforce the skeptical worries raised by methodological and disagreement challenges. (shrink)

Many different arguments have been put forward in order to assign the best place for a given element within Mendeleev's Table: its spectroscopy, its chemical activity, the crystalline structure of its solid state, etc. We here propose another criterion; the nature of the few body corrections to the pairwise additive energy. This argument is used here to address a question often brought forward by Eric Scerri in Foundations of Chemistry, namely the rightful place of helium; either above the column of (...) the alkaline earths (beryllium, etc.) or rather above the noble gas elements. (shrink)

How did one man living on an island come to acquire information about the rest of the vast archipelago? This article traces the inter-island information networks of Georg Everhard Rumphius (1627–1702), an employee of the Dutch East India Company, who was able to explore the natural world of the wider archipelago without ever leaving the Moluccan island of Ambon. This article demonstrates the complexities of Rumphius's inter-island networks, as he collected information about plants and objects from islands near and far. (...) Using his administrative, commercial and household networks, Rumphius was able to interact with local actors from across the social spectrum, whose own active collection, mediation and circulation of objects and information overlapped with imperial activities in the archipelago. This article examines Rumphius as both a collector and a mediator, who negotiated between multiple economies of exchange and translated information from different islands for his distant European readership. Such practices of localized translation demonstrate how knowledge produced on one island was the product of criss-crossing inter-island networks, as the information concerned underwent its own complicated processes of transmission and transformation within the archipelago before reaching its intended audience in Europe. (shrink)