Abstract

La pintura de l’invisible, vista per la fenomenologia de Michel Henry, neix amb Kandinsky, primer pintor abstracte. És una pintura que acompleix la paradoxa de l’aparició fenomenològica només amb una forma igualment invisible, és a dir, abstracta. Tot i així, el discurs d’Henry sembla permetre anar a buscar la seva definició d’invisible abans de l’abstracció, especialment en la figuració del Romanticisme nòrdic. Així, veure l’invisible en el visible i debatre sobre els llenguatges artístics.