Abstract

En aquest article es proposa una reeinterpretació de l’obra de René Magritte a partir no només de les seves pintures sinó també dels seus escrits, presentant a l'artista més enllà de la seva vessant com a pintor, és a dir, també com a pensador i poeta. Sota aquesta premissa es pretén trencar amb el tòpic del “Magritte del misteri” fent una inversió cap al misteri de Magritte, tot interrogant-nos per la fascinació que generen en l’espectador els seus llenços i quin és el sentit últim d’aquests. La solució proposada passa per entendre la seva obra com una evocació del misteri del món, provocant l’espectador mitjançant la ironia i la paradoxa, tot generant imatges que poden ser interpretades com a enigmes visuals, endevinalles o jeroglífics que tenen com a objectiu suscitar la meravella pel fenomen “aquest món”