"El Sofista" de Plató es considera una de les obres més grans de la història de la filosofia, però els estudiosos s’han mostrat tímids a l’hora d’enfrontar-se al problema central del diàleg. Per a Plató, definir el sofista és el problema filosòfic bàsic: qualsevol investigador s’ha d’encarar al «sofista dins nostre» per tal d’assegurar la possibilitat mateixa del diàleg i de la filosofia contra el contraatac sofístic. Pròleg: Montserrat Crespín .

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O (...) hem d’admetre que no hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van (...) constituir, naturalment, els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. \n. (shrink)

Els estudis sobre la filosofia de Wittgenstein darrerament han posat de manifest la potència del seu pensament sobre qüestions morals, estètiques i, fins i tot, polítiques, a més dels problemes lògics, lingüístics o epistemològics que va plantejar. Les qüestions estètiques van ocupar bona part del seu treball en filosofia i, com mostren els treballs recollits en aquest volum, la vinculació entre el pensament filosòfic de Wittgenstein, les qüestions estètiques i la seua pròpia biografia és tan estreta (...) que cal considerar-la com un dels pòrtics d’entrada que ens permeten endinsar-nos en l’univers de la filosofia wittgensteiniana. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v32-33-menke.

Al llibre ¿Què ens fa humans? (2022), Salvador Macip explora la pregunta del títol a través d’un diàleg fructífer entre la ciència i la filosofia. Ara bé, Macip diu que no està interessat en tota la filosofia, sinó només en «la part de la filosofia que ha aplicat el mètode científic » (p. 159). A quina part de la filosofia fa referència exactament? Repassarem les idees principals del llibre de Macip fent especial esment dels filòsofs que es mencionen. Així, (...) podrem tenir una idea més precisa de quina mena de filosofia és la que interessa a Macip. També revisarem breument les referències artístiques incloses al llibre de Macip, ja que el mateix autor afirma que «ciència i art no s’haurien de veure com dues entitats separades (i gairebé antagòniques) […], sinó com components del mateix concepte, el de la cultura humana» (p. 35). (shrink)

Des que Ramon Llull va morir fa més de set-cents anys, sempre ha estat present, d’una manera o altra, en la cultura occidental. Fi­lòsofs, teòlegs, historiadors o, fins i tot, arquitectes i científics han partit del seu pensament per a construir noves teories i proveir-se d’eines de treball. Malgrat això, com tot gran personatge, també ha tingut detractors que s’han oposat amb vehemència a la divul­gació dels seus llibres i han arribat a demanar-ne la prohibició. Les aportacions aplegades (...) en El llegat de Ramon Llull mostren vessants diferents tant de l’obra del pensador mallorquí com de la difusió del lul·lisme, en una visió que comprèn múltiples discipli­nes i que obre noves perspectives d’anàlisi. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v38-martinez.

El pensament català proposa un petit tast del que ha estat el pensament filosòfic a Catalunya i la seva àrea d’influència cultural —País Valencià i les Illes Balears—, des dels grans mestres medievals Ramon Llull i Ramon Martí fins als contemporanis Eugenio Trías i Josep Maria Terricabras tot passant per les grans figures del segle xix com Jaume Balmes i Josep Torras i Bages. Diem «pensador català» a tot el qui ha treballat amb les idees i que (...) ho ha fet en el català del Principat, o en el seu bessó el valencià, o en el bessó mallorquí, o també en castellà, o en el llunyà àrab o en el remot llatí… Però al capdavall, i sobretot, des d’un mateix punt d’origen geogràfic i cultural: la Mediterrània occidental. (shrink)

Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: (...) a) el transhumanisme com un fenomen típicament postmodern; b) el transhumanisme com a herència de la tradició renaixentista secular; c) el transhumanisme com a tret identificatiu de la naturalesa humana. (shrink)

Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens (...) ofereix una anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , en (...) aquest tercer i últim volum Octavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Així, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa. Compra La meva bellesa en E-book Web d'Octavi Fullat Octavi Fullat Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolat de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005), La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008), aquests dos últims publicats per Angle Editorial. (shrink)

Els gitanos són una minoria present fa sis segles a Europa. Avui vindiquen el seu lloc en la construcció d’una Europa plural, respectuosa amb les seves minories i sense discriminacions per raó d’ètnia i origen. En la construcció de l’Europa del segle xxi s’ha de comptar amb ells. Tenen una cultura discernible, versàtil, adaptatícia, resistent i resilient. Són una cultura heterogènia, amb una identitat ètnica compartida i difusa. Avui les institucions la reconeixen però, sovint, socialment i política, és qüestionada (...) o rebutjada. La superació dels conflictes culturals existents, només serà possible amb el diàleg intercultural, l’exercici del respecte mutu i una gran paciència històrica.The Roma are a minority present for six centuries in Europe. Today we claim its place in building a pluralistic Europe, respectful of its minorities, without discrimination on grounds of ethnicity and origin. In the construction of the XXI century Europe has to have them. They have a discernible culture, versatile, adaptable and resilient. They are a diverse culture with a shared ethnic identity and diffuse. Today the institutions recognized it but, often, socially and politically, is questioned or denied. Overcome existing cultural conflict is only possible to intercultural dialogue, mutual exercise and great historical patience. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-luft.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v34-hernandez.

Tanto el proceso metafórico como el interpretativo consisten en tomar algo extraño como algo familiar en función de la perspectiva que la fuerza del deseo propone. Partiendo de este supuesto intentaremos mostrar en este trabajo que lo que falta en el deseo, más que el objeto, es una relación interactiva, es decir, el vínculo por el que ese supuesto objeto faltante se podría abrir a la experiencia hermenéutica de tomar algo como algo. Y para ello seguiremos las consecuencias que (...) se derivan de la pregunta por la relación imposible que formuló Leclaire en su artículo sobre la realidad del deseo. Si se pueden concebir dos elementos sin que exista entre ellos ninguna relación posible, lo que falta, entonces, no será ninguno de estos elementos sino el nexo hermenéutico que los podría conectar, y ahí es justamente el lugar en donde se instala el deseo. (shrink)

A partir del registro etnográfico correspondiente a un curso de Liderazgo en una escuela de negocios del Gran Buenos Aires, este trabajo aborda la relación entre los objetivos educacionales (el «para qué» de la enseñanza), el contenido (el «qué» de la enseñanza) y las acciones e interacciones dentro del aula. Intenta mostrar la tensión que se establece entre la lógica de la eficiencia –que estructura la tarea del sistema educativo– y la lógica vincular de un «imaginario managerial» (Alonso (...) y Fernández Rodríguez, 2006) que tácitamente condiciona la actividad de docentes y cursantes.From the ethnographic record of a Leadership course in a Business School close to Buenos Aires, this article analyzes the relationship among educational goals (purposes of teaching), content (topics to be taught) and interactions in the classroom. It attempts to underscore the tension between the instrumental rationality grounded in the educational system and the relational rationality underlying a «managerial imaginery» (Alonso y Fernández Rodríguez, 2006) which tacitly conditions teaching and learning activities. (shrink)

Les pràctiques d’okupació que sorgeixen a mitjans dels 80 al nostre país son considerades un moviment social per múltiples autors (Calle, 2005; Pruijt, 2004; Martínez, 2002). L’any 2006 apareix arreu de l’Estat un nou moviment social diferenciat, el moviment per l’habitatge. Aquest moviment organitzà joves d’arreu de l’Estat espanyol i, els anys posteriors, consolidà centenars de plataformes d’afectats per les hipoteques de totes les edats. Les seves propostes i demandes han estat un full de ruta en l’aterratge pràctic del moviment (...) del 15-M. L’objectiu d’aquest article és comparar aquests dos moviments urbans que es poden entendre també com a pràctiques emancipadores de la joventut i noves formes de participació dels joves en la societat civil.The practical of squatting that arrived to our country in the 80’s is considered a social movement by multiple authors (Calle, 2004; Pruijt, 2004; Martínez, 2002). The year 2006 appears a new and differentiated social movement, the housing movement. This movement organized young people of all over the country, and therefore consolidated hundreds of platforms of affected by the mortgages of different ages. Their proposals and demands have been a rate routing coming from the 15-M movement. The aim of this article is to compare these two urban movements that could be also understood as emancipation practices and new shapes of participation of the civil society. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v61-fidora.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v34-ruiz-domenec.

Recopilació dels textos de les reflexions que van tenir lloc en l'encontre inter nacional "Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament. Física de l'estèt ica", celebrat els dies 6 i 7 de setembre de 2005 a l'Auditori Caixa Catalunya-l a Pedrera de Barcelona. En la trobada es plantejaren preguntes universals relati ves als límits de la nostra percepció, al disseny de la matèria o a la narrativa de la complexitat circumdant. Va comptar amb la col·laboración de (...) personalitats d'àmbits no científics que, des de la seva perspectiva, contribuiren a destil·l ar l'estètica emanada de les tendències contemporànies d'aquesta disciplina cien tífica. (shrink)

El misteri del mal no té un tractament específic en Martí Luter, però és a través dels seus múltiples escrits, com són les classes i comentaris bíblics, cartes i sermons, consells i respostes a qüestions que li plantejaren els seus contemporanis, que és possible de refer el seu pensament. Molt característic del seu estil és que, aquí com tots els altres temes que tracta, defuig tot tractament racional i filosòfic, amb la finalitat de posar més clarament al descobert (...) allò que, segons ell, professa una fe cristiana alimentada únicament per la Sagrada Escriptura. (shrink)

Este trabajo pretende examinar la recepción de la filosofía de Arthur Schopenhauer en el período comprendido entre 1818 y 1848, y con ello contribuir a una desmitificación sobre la fortuna del pensamiento de este filósofo en estas tres décadas anteriores al comienzo de su fama. Para ello, tras ofrecer una imagen general del mito personal que ha marcado una buena parte de la tradición historiográfica y según el cual su filosofía habría sido silenciada o ignorada, presentaremos, mediante el análisis (...) de las noticias que de ella dieron sus contemporáneos en reseñas, historias de la filosofía o enciclopedias, las cuatro líneas fundamentales de su recepción: una lectura que hizo hincapié en los rasgos orientales de su filosofía, una interpretación en clave idealista que acusaba una falta de originalidad en ella, una comunidad académica que la situaba en contra “del espíritu de la época” por el papel subalterno de la razón frente a la voluntad y, por último, la aparición de sus primeros seguidores. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la (...) industrialització i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

Se exponen dos modalidades de reconstrucción estética de la historia, entretejidas con los avatares de un programa romántico para el que la libertad sólo es posible en la belleza y la tarea del Arte consiste en la edificación de una nueva sociedad ético-política. El diálogo entre ambos autores, de talantes tan diversos, es posible desde las actuales experiencias narrativas como experiencias históricas. Su prolongación (no realizada aquí) mostraría algunos límites de las estéticas contemporáneas de la resistencia, los supuestos de (...) esos discursos históricos, así como el ethos que subyace a la vacilante pérdida de la nonnatividad ética. (shrink)

El estudio intenta presentar la filosofía del pensador español, nacionalizado francés, José Miguel Guardia. Y, a través de él y su opúsculo "Conversation entre un médecin et un philosophe sur la science de l'homme", mostrar la lectura que se hace en España del materialismo. Este controvertido polemista bascula su posición intelectual entre un conocimiento profundo de la cultura clásica y las corrientes filosóficas de su tiempo como Spencer, Comte o Littré. Guardia encarna un positivismo y un materialismo de (...) características propias. A su vez, rinde homenaje en su obra a la larga tradición española de los "médicos-filósofos" iniciada siglos antes por Huarte de San Juan. Una obra y un pensamiento que nos señala una época vigorosa, erudita y alimentada de polémicas enriquecedoras. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-walton.

RESUMEN En este artículo analizo el reto que la tesis de la indeterminación referencial quineana supone para un conjunto concreto de teorías externistas de la referencia. En un primer momento, se presenta una distinción metasemántica entre teorías productivas e interpretativistas, indicando que la indeterminación permea a ambas. Posteriormente, se evalúan los intentos externistas de rebatir dicho problema al acentuar el rol sustantivo de los objetos externos en la fijación de la referencia señalando que, a pesar de todo, el problema (...) persiste. Finalmente, se analiza la concepción "internista" de la referencia quineana que, en principio, socava los argumentos externistas en torno a la referencia. ABSTRACT In this paper I analyze the challenge that the Quinean referential indeterminacy thesis poses to a specific set of externalist theories of reference. First, a metasemantic distinction between productive and interpretivist theories is presented, indicating that indeterminacy permeates both. Subsequently, externalist attempts to refute this problem by stressing the substantive role of external objects in the fixation of reference are evaluated, pointing out that the problem persists. Finally, the "internalist" conception of Quinean reference is analyzed, which, in principle, undermines the externalist arguments about reference. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v27-habermas.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v61-marenbon.

El artículo presenta una aproximación a la transición educativa, laboral, domiciliar y familiar de las personas jóvenes desde la perspectiva de género. El objetivo es analizar hasta qué punto la mejora del nivel educativo introduce transformaciones en el carácter tradicionalmente sexuado de las transiciones hacia la vida adulta. El análisis parte del conjunto de factores estructurales que pueden condicionar las transiciones juveniles, si bien atribuye una influencia central a la etapa del ciclo vital. A partir de los datos de la (...) Enquesta a la Juventud de Catalunya 2012, se concluye que el efecto ciclo vital limita el efecto generacional en la transformación de las relaciones de género entre la población joven.This paper focuses on educational, employment, housing and family transitions of young people from the gender perspective. The aim is to analyze how the educational system introduces changes in the traditional gendered transitions to adulthood. For this purpose, it takes into account structural factors with special attention to the life cycle. Based on data from the Enquesta a la joventud de Catalunya 2012, the results show that the effect of life cycle limits the effect of the generation in order to change the gender relations between young people. (shrink)

Participar del món es deté en alguns dels temes clau sobre els quals la filòsofa Hannah Arendt va escriure entre 1941 i 1945 a la revista estatunidenca Aufbau: la gratitud, les figures jueves de la pària i la forana, l’autoemancipació i la qüestió jueva i àrab a Palestina. Participar del món no sols té el valor de rescatar el desconegut perfil sionista d’Hannah Arendt, sinó que també és la primera traducció íntegra dels articles publicats a Aufbau i de (...) les actes del Jove Grup Jueu que Arendt va posar a funcionar el 1942. (shrink)

La propuesta revisa algunas notas temáticas como perspectiva de conjunto del proyecto de una Historia de la sexualidad. Se intenta aportar a la comprensión de la noción de sexualidad en Foucault, a partir de una revisión del decurso que ha tenido en ruptura y continuidad con otros desarrollos conceptuales como los de “cuerpo”, “alma”, “subjetividad” y “carne”, entre otros. En este sentido, la noción de cuerpo como afectado por el poder y la fuerza, permite un vínculo con la noción (...) de carne. Se establece así un recorrido que considera, en un primer momento, las características que toma el cuerpo desde una perspectiva genealógica. Una segunda cuestión trata la particular forma de las fuerzas en el contexto de la Grecia antigua integrada por hombres libres. En un tercer momento se analiza el cuerpo como instancia que, frente a las tecnologías de poder, pone en forma una dimensión simultáneamente individual y social. Luego, se examina el cuerpo como lugar que permite una lectura de la sexualidad como inscripción discursiva ante la que comparece la verdad de los sujetos. (shrink)

La categoria de passivitat és tan nuclear en la filosofia d’Emmanuel Levinas com en la de Paul Ricoeur. Aquesta categoria està intrínsecament vinculada a una altra que també és crucial: la d’alteritat. Per entendre la proximitat entre aquests dos autors, alhora que per veure’n la distància que els separa, resulta molt revelador prestar atenció, primer, a la manera com cadascun d’ells concep les dues categories i, després, al motiu pel qual mentre en el cas de Levinas el (...) class='Hi'>lloc de la passivitat és exclusivament un —la relació amb l’altre—, en el de Ricoeur és triple: la carn o el cos propi, l’altre i la consciència. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-shapshay-ferrell.

Un método de investigación en historia de la filosofía basado en las estructuras conceptuales parte del supuesto de que las doctrinas filosóficas, en autores y épocas diversas, se relacionan en función de semejanzas y diferencias, no tanto por motivos puramente históricos (sucesión de sistemas) o textuales (declaraciones expresas de los auto res), cuanto por las relaciones que guardan entre sí las estructuras en que se organizan los conceptos que las constituyen. Las estrucuras concep tuales de las filosofías se articulan (...) en torno a dos principios básicos, pro venientes ambos del aristotelismo: la unión preconstitutiva de materia y forma y el uso de una doble lógica analógica de proporcionalidad propia y de atribución. La historia de la filosofía, desde el método de investigación de las estruc turas analógicas de los conceptos, trata de establecer un diálogo más fecundo entre el pasado del pensamiento occidental y la actualidad de las nuevas producciones del intelecto humano. (shrink)

Extensa exposición de la recepción del darwinismo en el Uruguay, que llega hasta la actualidad. Salvo en épocas más recientes, las reacciones, en favor o en contra, fueron de índole ideológica más que científica, especialmente a partir del concocimiento de The descent of man. Las polémicas entre católicos y 'evolucionistas' tienen, según el autor, su punto candente entre 1871-90. Le siguió un período de mayor apaciguamiento, en que la cuestión se consideró en función de los desarrollos de la (...) ciencia biológica. Es obligado poner esta contribución en relación con la obra de Thomas Glick, Darwin y el darwinismo: en el Uruguay y en América Latina (ver HLAS 56:5067)"--Handbook of Latin American Studies, v. 58. (shrink)

Tras una rápida revisión de los escasos datos conocidos sobre la vida y la obra de Ibn Abi l-Riyal (fl. Túnez c. 996-1048), se analiza el contenido de su Uryuza fi a?kam al-nuyum comparándola con su célebre al-Kitab al- Bari� fi a?kam al-nuyum concluyéndose que se trata de dos obras independientes y que la Uryuza no es un resumen del Bari�. El trabajo continúa con datos biobibliográficos del historiador, matemático y astrólogo Ibn Qunfu? al-Qusan?ini (1339-1407), autor de un comentario a (...) la Uryuza de Ibn Abi l-Riyal dedicado a Abu Bakr b. Abi Muyahid Gazi Ibn al-Kas, visir de los sultanes meriníes Abu Faris (1366-1372) y Abu Zayyan (1372-1374). La obra parece haber sido redactada durante el breve reinado de este último y antes de la deportación del dedicatario a Mallorca en 1375. Se analiza el contenido del comentario, las fuentes citadas en el mismo, las técnicas astrológicas utilizadas tanto por Ibn Qunfuu? como por Ibn Abi l-Riyal y el uso, por parte del comentarista de un ziy derivado del de Ibn Is?aq. El artículo termina con un comentario detallado de los horóscopos contenidos en la obra de los que uno corresponde al equinoccio vernal del año 571 de JC, en el que se produjo una conjunción de Saturno y Júpiter que anunció el advenimiento del Islam, mientras que los once restantes constituyen una historia astrológica del Marruecos meriní entre 1348 y 1366. Dos de ellos habían sido publicados en un artículo anterior. En lo que respecta a los nueve restantes, en seis de ellos se identifica el sujeto o acontecimiento al que aluden, quedando tres por identificar. (shrink)

La Cátedra de Historia Naval, impulsada por la Armada Española y la Universidad de Murcia, tiene entre sus objetivos investigar y difundir la Historia y el Patrimonio Naval y Marítimo. Con objeto acercar el conocimiento científico y la información divulgativa versada en esta materia al usuario, nuestra institución no se limita a utilizar los canales clásicos de comunicación como pueden ser los artículos y las monografías, entre otros, sino que, en su apuesta por las Humanidades Digitales, hace un (...) uso pro-activo de un blog y de unos perfiles en las redes sociales que, aparentemente, nos hacen contactar con el lector virtual de manera eficaz. Con el objetivo de seguir mejorando, a través del presente trabajo se analizan qué temas han suscitado un mayor interés entre los lectores de nuestras herramientas sociales, a través del estudio de las publicaciones de nuestra bitácora 2.0 y del reflejo de éstas en nuestra página en Facebook. La respuesta nos ayudará a conocer mejor los intereses y necesidades de información de los usuarios y, consecuentemente, podremos seguir perfeccionando los puentes digitales que hemos tendido entre ellos y la Historia y del Patrimonio Naval y Marítimo. (shrink)

Tras una rápida revisión de los escasos datos conocidos sobre la vida y la obra de Ibn Abī l-Riŷāl (fl. Túnez c. 996-1048), se analiza el contenido de su Urŷūza fī aḥkām al-nuŷūm comparándola con su célebre al-Kitāb al- Barī‘ fī aḥkām al-nuŷūm concluyéndose que se trata de dos obras independientes y que la Urŷūza no es un resumen del Barī‘. El trabajo continúa con datos biobibliográficos del historiador, matemático y astrólogo Ibn Qunfuḏ al-Qusanṭīnī (1339-1407), autor de un comentario a (...) la Urŷūza de Ibn Abī l-Riŷāl dedicado a Abū Bakr b. Abī Muŷāhid Gazī Ibn al-Kās, visir de los sultanes meriníes Abū Fāris (1366-1372) y Abū Zayyān (1372-1374). La obra parece haber sido redactada durante el breve reinado de este último y antes de la deportación del dedicatario a Mallorca en 1375. Se analiza el contenido del comentario, las fuentes citadas en el mismo, las técnicas astrológicas utilizadas tanto por Ibn Qunfuuḏ como por Ibn Abī l-Riŷāl y el uso, por parte del comentarista de un zīŷ derivado del de Ibn Isḥāq. El artículo termina con un comentario detallado de los horóscopos contenidos en la obra de los que uno corresponde al equinoccio vernal del año 571 de JC, en el que se produjo una conjunción de Saturno y Júpiter que anunció el advenimiento del Islam, mientras que los once restantes constituyen una historia astrológica del Marruecos meriní entre 1348 y 1366. Dos de ellos habían sido publicados en un artículo anterior. En lo que respecta a los nueve restantes, en seis de ellos se identifica el sujeto o acontecimiento al que aluden, quedando tres por identificar. (shrink)

En los últimos cursos impartidos por Foucault, la noción de la parrhesía se presenta como un elemento clave en su estudio sobre los discursos de verdad. Opuesta a esta noción, es frecuente encontrar la retórica como técnica de persuasión desvinculada de la verdad. En este artículo analizamos algunas de las formas en que Foucault vincula y opone parrhesía y retórica, partiendo de la tesis de que la parrhesía sería aquel tipo de práctica de la verdad que vendría a marcar la (...) distancia entre el discurso de verdad y el discurso falaz. La problemática que se genera en torno a ese límite deriva de la dificultad por establecer un criterio de distinción entre dos modos de ser del discurso, con sus propias formas de veridicción: el parresiástico y el retórico. (shrink)

Quines són les causes del dèficit filosòfic que arrossega la cultura catalana contemporània? Aquest llibre ofereix un panorama bastant complet —i amarg— de les condicions acadèmiques i extraacadèmiques en què s’ha hagut de conrear als Països Catalans la filosofia, tota la filosofia, centrant-se, això sí, en les aventures personals i col·lectives dels qui han tingut la vel·leïtat de dedicar-se a la lògica. Hi són narrades amb amenitat i lucidesa l’estada de Bertrand Russell a Barcelona, la defenestració d’Eugeni d’Ors, les (...) aberracions docents de Josep Daurella i Rull, la breu i fulgurant trajectòria intel·lectual de Joan Crexells, les peripècies eclesiàstiques de David Garcia Bacca i Miquel Soy, l’exili de Josep Ferrater Mora i la gestació del seu voluminós Diccionario de filosofía, la marginació de Manuel Sacristan, els conflictes de la Facultat de Filosofia de València en els anys 70... El resultat és una història de la filosofia apartada en molts aspectes de la imatge «abstracta» i «idealitzada» que sol oferir la historiografia filosòfica a l’ús. (shrink)

El artículo sostiene las siguientes tesis: 1) Es necesario afirmar que la humanidad ha expresado desde siempre ciertos núcleos problemáticos universales que se observan en todas las culturas. 2) La existencia de las respuestas racionales a esos núcleos se expresan en forma de narraciones míticas. 3)..

La Historia de la Filosofía se ubica en una tensión entre el tiempo y el logos, cuya adecuada comprensión decide en última instancia el papel que ésta cumple en la Filosofía. Esta tesis es desarrollada por el autor mediante el estudio del lugar que tal disciplina ocupa en la constitución del Sistema hegeliano. Según esto, la dependencia mutua del tiempo y del logos debe mostrarse por dos vías contrapuestas: de un lado, la necesidad de considerar la existencia (Dasein) del (...) concepto en el tiempo, y de otro lado, el esfuerzo que representa la Filosofía como esclarecimiento del tiempo histórico en el concepto. Por esta razón, si bien Hegel sabe de la importancia de la Historia de la Filosofía en la consolidación del Sistema (según el lema de que el saber acerca del devenir histórico de la Filosofía es ya Filosofía), su presentación de la misma revela un mayor énfasis en el lagos. A diferencia de Hegel, el autor opina que no debe hablarse de los textos filosóficos como "meros hijos de su tiempo" (y por tanto, como observables desde una perspectiva "superior" a ellos), sino que es preciso reconocer en ellos una opacidad inherente, reflejo de la cual los textos filosóficos pueden abordarse siempre de modos diversos. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

François Latraverse Profesor Asociado del Departamento de Filosofía de l’Université du Québec à Montréal (UQAM). PhD. en Filosofía de la Sorbona (Paris I) y DEA en Linguística (Aix-en-Provence). Sus temas de interés son, entre otros, la Filosofía del Lenguaje, la Semiótica Filosófica, Historia de las Teorías del Signo, Pragmatismo, Wittgenstein y Peirce. En el año 1996 constituyó el Grupo de Investigación Peirce-Wittgenstein. Hace parte y dirige el Projet d’édition Peirce (UQAM), responsable de la producción del volumen 7 de los (...) Writings of Charles S. Peirce : A Chronological Edition (Indiana University Press), consagrado a los textos que C. S. Peirce elaboró para el Century Dictionary & Cyclopedia. Es autor de varias traducciones como: Fondements de la théorie des signes de Charles Morris (RS-SI), el Tractatus logico-philosophicus de L. Wittgenstein y Correspondance, rencontres, souvenirs de L. Wittgenstein et P. Engelmann (2010). Algunos de sus trabajos publicados son: La pragmatique: histoire et critique, Bruxelles, 1987; Peirce, Wittgenstein et le pragmatisme. Paris: L’Harmattan; «Signe, proposition, situation : éléments pour une lecture du Tractatus logico-philosophicus». Revue internationale de philosophie, vol. 56, no. 219, p. 125-140; (2000) «L’institution du signe: remarques sur la sémiotique de Port-Royal». RS/SI, vol. 20, no. 1-3; (1998) «Locke et le retournement sémantique», Sémiotiques, no. 14, p. 19-30. (shrink)

En el capítulo I titulado "Del origen de los indios de Chile y de las noticias que acerca de él se han conservado", el jesuita Diego de Rosales propone una lectura de los mitos indígenas a partir de su vinculación con la tradición judeocristiana. Este hecho, además de rescatar una parte de la cultura oral mapuche, demuestra la vigencia del proyecto evangelizador iniciado por el padre Luis de Valdivia. El artículo analiza la relación entre la escritura de los mitos (...) indígenas y el programa misional jesuita. Planteo que el rescate de las creencias nativas fue un medio para desestabilizar la legitimidad del discurso esclavista y para justificar una forma distinta de imponer las prácticas de sujeción colonial a partir de la idea de continuidad entre ambas culturas. (shrink)

El presente artículo pretende describir el ethos, es decir, el hábito y la morada del historiador del arte, a partir de los elementos que vertebraron a la Historia Social del Arte: la reivindicación de los hechos, la consideración de las obras como el depósito de un intercambio social y la voluntad de ceñirse a los límites de lo históricamente descriptible. Distinguiéndose tanto de las preocupaciones específicas de la estética filosófica como de la reivindicación del pathos anacrónico propia de los recientes (...) programas de antropología de las imágenes, dicha historiografía, que en la generación de Haskell o Baxandall estuvo atravesada por un escepticismo general en relación con la teoría, se postulará, con la llegada de la New Art History, menos como un método que como el terreno sobre el que habría de lanzarse toda pregunta o todo concepto importado de la filosofía. (shrink)

El presente artículo pretende describir el ethos, es decir, el hábito y la morada del historiador del arte, a partir de los elementos que vertebraron a la Historia Social del Arte: la reivindicación de los hechos, la consideración de las obras como el depósito de un intercambio social y la voluntad de ceñirse a los límites de lo históricamente descriptible. Distinguiéndose tanto de las preocupaciones específicas de la estética filosófica como de la reivindicación del pathos anacrónico propia de los recientes (...) programas de antropología de las imágenes, dicha historiografía, que en la generación de Haskell o Baxandall estuvo atravesada por un escepticismo general en relación con la teoría, se postulará, con la llegada de la New Art History, menos como un método que como el terreno sobre el que habría de lanzarse toda pregunta o todo concepto importado de la filosofía. (shrink)