Edició d'una important sèrie de treballs sobre el pensament i la literatura de Ramon Llull que es compten entre les peces fonamentals per a la moderna interpretació de Llull. La primera part recull íntegrament «El microcosmos lul lià», una obra ben coneguda.

An analysis of ms Vat. Lat. 781 reveals ratio and limppiditas as two key notions in Albert the Great's teaching on the possibility of knowing God.

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van constituir, naturalment, (...) els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. \n. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-quepons.

Selon l’interprétation traditionnelle, la révolution copernicienne, en arrachant l’homme de sa position centrale dans le cosmos, lui a infligé une profonde vexation. Si elle dit bien notre désarroi contemporain face à un univers devenu infini, cette inter­pré­tation ne reflète pas suffisamment la complexité historique du passage du géocentrisme à l’héliocentrisme. Aussi convient-il de la remettre en question. Mais pour ce faire, il faut d’abord bien la connaître. Aussi cet article étudie-t-il la phase de structu­ration de cette interprétation (1835-1925), dans le (...) contexte du positivisme, du darwinisme, du marxisme et enfin du freudisme. ––– Según la interpretación tradicional, la revolución copernicana, al sacar al hombre de su ubicación central en el cosmos, le propinó una profunda incomodidad. Esta interpretación corres­ponde a nuestra desazón actual provocada por un universo infinito pero desconoce la complejidad histórica implícita en el tránsito desde el geocentrismo al heliocentrismo. Por ello es necesario volver a plantear el problema, y para hacerlo hay que abordar correctamente el tema. De ahí que el presente artículo estudie el período de estructuración de esta interpretación (1835-1925) en los contextos del positivismo, del darwinismo, del marxismo y finalmente del freudismo. (shrink)

L’objectiu d’aquesta comunicació és posar de manifest el contingut de l’obra Les fonts de la ciència de l’educació [The Sources of a Science of Education (1929)], on Dewey defensa la possibilitat de dotar de caràcter científic la disciplina de l’educació i respon a alguns dels principals interrogants que aquesta possibilitat suscita. -/- [Referència: OYA, A. “John Dewey: el caràcter científic de l’educació” [“John Dewey: The Scientific Character of Education”]. In Monserrat i Molas, Josep; Roviró, Ignasi, eds. 2019. Col·loquis de Vic (...) (XXIII). L’educació. Barcelona (Spain): Institut d’Estudis Catalans, pp. 45–48 (ISBN: 978–84–9965–495–9).]. (shrink)

2Un grup d'experts, majoritàriament membres de l'Institut d'Estudis Catalans, coordinat per Pere Lluís Font, es proposa en aquest llibre fer un balanç del que ha estat la contribució catalana en el camp de la filosofia i de les divers.

Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix una (...) anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

Originally, the idea of interviewing Iris Marion Young in Barcelona came about after she accepted an invitation to give a public lecture at the Law School of Pompeu Fabra University in May 2002. I had first met Iris back in 1999, at a conference in Bristol, England, and I was impressed deeply by her personality and ideas. We kept in touch since then and exchanged papers and ideas. She was very keen to come to Spain (it seems that her mother (...) had lived some years in Mallorca) and she finally travelled to Barcelona with her husband and daughter in spring 2002. The lecture, which she entitled "Women, War, and Peace," was meant to be the closing session of a course on Gender and the Law, and was also part of a series of seminars annually organized by the legal philosophy department (the Albert Calsamiglia Seminar). Her work was quite well-known among several Catalan philosophers and political scientists and professor Angel Castiñeira-who, at the time, was the director of Idees (Ideas), a Catalan journal published by the Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (Center for the Study of Contemporary Issues)-suggested that she could give a second lecture, which they would publish together with an interview I could prepare. She accepted both proposals, and I started to think of a questionnaire for the interview while I was at Queen's University in Canada earlier that year. Idil Boran, a philosopher and good friend who did her doctorate at Queen's, offered to help me with this endeavour, since she also admired Iris as both a scholar and a person. Together we prepared the questions and sent them to her once she was back in Chicago, as there was not time to conduct the interview in person while she was in Barcelona. In fall 2002, she sent some answers to our questions, but the document was unfortunately incomplete. She was busy at the time, so we didn't want to pressure her to finish the interview. Eventually, the editors of Idees decided to publish the manifest about the war in Iraq subscribed by a large number of American Intellectuals together with fragments of Iris's (antiwar) lectures and an article that she wrote together with Daniel Archibugi, "Envisioning a Global Rule of Law." The interview was thus left unpublished. Both Idil and I thought it would be worthwhile to publish it somewhere else, but, for one reason or another, Iris didn't have the time to complete it and we kept postponing the project. At some point, she said that the questions she left unanswered were too complex or challenging to give a short or quick answer, and that she would need to reflect on them to provide detailed responses. Later, we learned she was ill and we didn't feel it was right to insist on those questions being answered. The issue came up again when she accepted to participate as a keynote speaker at the World Congress of Legal Philosophy held in Granada in June 2005. She then said she would come first to Barcelona (where she and Nancy Fraser had been invited to a workshop by the Catalan Women Institute) and suggested we could sit in a cafe and talk about the issues left out in those unanswered questions. Unfortunately, she had to cancel this trip because of her medical treatment, and I did not have the privilege of sharing time with her again. The following series of questions and responses are the product of this rather extended interview process. (shrink)

Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , en (...) aquest tercer i últim volum Octavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Així, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa. Compra La meva bellesa en E-book Web d'Octavi Fullat Octavi Fullat Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolat de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005), La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008), aquests dos últims publicats per Angle Editorial. (shrink)

Els estudis sobre la filosofia de Wittgenstein darrerament han posat de manifest la potència del seu pensament sobre qüestions morals, estètiques i, fins i tot, polítiques, a més dels problemes lògics, lingüístics o epistemològics que va plantejar. Les qüestions estètiques van ocupar bona part del seu treball en filosofia i, com mostren els treballs recollits en aquest volum, la vinculació entre el pensament filosòfic de Wittgenstein, les qüestions estètiques i la seua pròpia biografia és tan estreta que cal considerar-la com (...) un dels pòrtics d’entrada que ens permeten endinsar-nos en l’univers de la filosofia wittgensteiniana. (shrink)

Un a d e la s proclama s má s escuchada s e n la s concentracione s de l 15- M e s qu e los ca r go s político s n o no s r ep r esentan . P ar a v eri f ca r s i es e reproch e est á justi f icado , e n este estudi o analizamo s primer o qu é deb e se r l a representació n (...) polític a e n u n Estad o democrático ; a continuación , y par a sabe r s i lo s representante s “no s representan” , no s f ijamos e n l a fo r m a e n qu e ha n sid o el e gidos , e n e l mod o e n e l qu e ejerce n s u funció n y e n las pre r r o gat iv a s que , e n teoría , garantiza n e l ejercici o d e es a función. (shrink)

Este estudio pretende poner de manifiesto la situación de desigualdad de la mujer frente al hombre, a la luz de la teoría del patriarcado que explica la constricción estructural sobre la mujer en la organización familiar, y social, y la manera en que se entienden e interpretan las relaciones sociales a la luz de la teoría de las representaciones de género. Acotamos al contexto español de las últimas décadas, aun cuando se haga alguna incursión en datos a otros niveles que (...) nos ubiquen en la dimensión del problema, y en segundo término acotaremos a uno de los aspectos en los que se pone de manifiesto esta desigualdad: el desigual acceso a cotas de poder político de hombres y mujeres.Realizaremos, así, un análisis comparativo en el tiempo y en el espacio de la situación de la mujer española respecto de las relaciones de poder en la política y de cómo se reparte desigualmente la presencia de hombres y de mujeres en los puestos decisionales relacionados con la esfera pública, con el poder político e institucional y con la “calidad” de la presencia de la mujer en las organizaciones.Aquest estudi pretén posar de manifest la situació de desigualtat de la dona enfront l’home, a la llum de la teoria del patriarcat que palesa la constricció estructural sobre la dona a l‘organització familiar, i social, i la forma d’entendre i interpretar les relacions socials a la llum de la teoria de les representacions de gènere. Acotem al context espanyol de les darreres dècades, encara que es faci alguna incursió amb dades a d’altres nivells que ens ubiquin en la dimensió del problema, i en segon terme acotarem a un dels aspectes en els que es palesa aquesta desigualtat, el diferent accés a cotes de poder polític de dones i homes.Realitzarem, així, una anàlisi comparativa en el temps i en l’espai de la situació de la dona espanyola respecte de les relacions de poder a la política i de com es reparteix desigualment la presència d’homes i de dones als llocs de decisió relacionats amb l’esfera pública, amb el poder polític i institucional i amb la “qualitat” de la presència de la dona a les organitzacions. (shrink)

In this paper we state that, up to now, scholars have read the Husserliana—that is Husserl’s official texts—only partially. This statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, with-in the history of Husserlian studies: from Heidegger to Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on, Husserl’s texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida—or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne Escoubas—, and as far as I know, all (...) the interpretations of Husserl’s texts have considered them just as a support to ex-pose theories or to describe phenomena, but not in themselves, that is, not as texts. Our aim here is then to propose a new perspective to to phenomenalize Husserliana as a text and focus precisely on Husserl’s praxis of writing. Here we will develop specially an analysis of one mode of writing used in Husserl’s praxis of writing and called: bildliche Rede. We will finally compare the results of our analysis to Heidegger’s and Jean-Luc Marion’s praxis of writing.Podem afirmar que, fins avui, els in-vestigadors han llegit la Husserliana —és a dir, els textos de Husserl publicats de manera ofici-al— només parcialment. Cal considerar aquesta afirmació en el marc de la Història de la feno-menologia i, més precisament, en el marc de la història del estudis husserlians: des de Heidegger fins a Jean-Luc Marion —més de cent any de fenomenologia—, els textos de Husserl han estat considerats només com a suport per a exposar teories o descriure fenòmens, però no s’han considerat en ells mateixos, és a dir, no com a textos. Posant en pràctica l’acció de “llegir fenomenologia” en un nou sentit fort del verb “llegir”, aquest article comença identificant els diferents modes de la praxis d’escriptura de Husserl. Després ens concentrarem en un d’aquests modes d’enunciació, anomenat “bildliche Rede”, per desenvolupar així una història de la figurativitat. Finalment, esbossa-rem una breu comparació dels resultats amb la praxis d’escriptura de Heidegger i Marion. (shrink)

Prior studies provide consistent evidence of deficits for psychopaths in processing verbal emotional material but are inconsistent regarding nonverbal emotional material. To examine whether psychopaths exhibit general versus specific deficits in nonverbal emotional processing, 34 psychopaths and 33 nonpsychopaths identified with Hare's (R. D. Hare, 1991) Psychopathy Checklist-Revised were asked to complete a facial affect recognition test. Slides of prototypic facial expressions were presented. Three hypotheses regarding hemispheric lateralization anomalies in psychopaths were also tested (right-hemisphere dysfunction, reduced lateralization, and reversed (...) lateralization). Psychopaths were less accurate than nonpsychopaths at classifying facial affect under conditions promoting reliance on right-hemisphere resources and displayed a specific deficit in classifying disgust. These findings demonstrate that psychopaths exhibit specific deficits in nonverbal emotional processing. (shrink)

Pour un arbitrage entre la théorie cognitive de l’esprit et la phénoménologie de l’intersubjectivité la technologie simule une situation de croisement perceptif dans un espace virtuel, où la reconnaissance par un agent de la présence d’un autre repose uniquement sur l’interaction comportementale. À la justification de Merleau-Ponty et Varela quant au caractère non représentationnel ni inférentiel de la reconnaissance d’autrui, en dissociant celle-ci d’avec une détermination spatiale, on ajoutera un analogon technologique de l’expérience du « visage » comme halo de (...) présence non objectivable, d’après Levinas. (shrink)

Un classico della teoria del diritto naturale e dell'etica, questo libro di Luigi Taparelli d'Azeglio è un'opera importante per gli studenti di filosofia e di diritto. Il libro offre una visione critica del diritto naturale e una difesa dell'etica della volontà, che Taparelli considerava una base per il progresso umano. Il libro non è solo un importante lavoro di filosofia, ma anche un saggio politico e sociale che offre una visione innovativa della legge e dell'etica. This work has been selected (...) by scholars as being culturally important, and is part of the knowledge base of civilization as we know it. This work is in the "public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work. Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant. (shrink)