One of the defining features of the classical gene was its position. In molecular genetics, positions are defined instead as nucleotide numbers and there is no clear correspondence with its classical counterpart. However, the classical gene position did not simply disappear with the development of the molecular approach, but survived in the lab associated to different genetic practices. The survival of classical gene position would illustrate Waters’ view about the practical persistence of the genetic approach beyond reductionism and anti-reductionist claims. (...) We show instead that at the level of laboratory practices there are also reductive processes, operating through the rise and fall of different techniques. Molecular markers made the concept of classical gene position practically dispensable, leading us to rethink whether it had any causal role or was just a mere heuristic. (shrink)

Breeds are classifications of domestic animals that share, to a certain degree, a set of conventional phenotypic traits. We are going to defend that, despite classifying biological entities, animal breeds are social kinds. We will adopt Godman’s view of social kinds, classifications with predictive power based on social learning processes. We will show that, although the folk concept of animal breed refers to a biological kind, there is no way to define it. The expert definitions of breeds are instead based (...) on socially learnt conventions and skills (artificial selection), yielding groupings in which scientific predictions are possible. We will discuss in what sense breeds are social, but not human kinds and in what sense the concept of a breed is necessary to make them real. (shrink)

Els objectius i els mètodes de l’eugenèsia humana són compartits amb la millora genètica animal. En animals domèstics es fan servir de manera habitual gairebé tots els mètodes disponibles per fer selecció, i aquesta connexió permet analitzar l’eugenèsia liberal posant el focus en l’aplicabilitat que puguin tenir les seves propostes. Les pràctiques eugèniques haurien de funcionar no només en teoria, sinó també tenint en compte les condicions reals en què s’han de desenvolupar: com s’hereten els caràcters fenotípics que es volen (...) seleccionar, com és el material genètic i què implica garantir els postulats liberals. La gran majoria de caràcters d’interès són caràcters quantitatius, i la capacitat de seleccionar-los es veu restringida pel lligament, les correlacions genètiques i el context genòmic entre d’altres. Per superar les limitacions d’aquestes tres característiques cal seleccionar poblacions senceres, i això és incompatible amb l’elecció individual que s’hauria de produir en l’eugenèsia liberal. Tenint en compte tots aquest factors, només es pot arribar a la conclusió que l’eugenèsia liberal és impossible, o bé perquè no funciona (i per tant no és eugenèsia) o bé perquè no és liberal. (shrink)