The contribution focuses on the question of the proper relationship between law and morality or secular law and natural law as its pre-positive foundation. The reflection on this fundamental question of legal ethics will be accompanied by an attempt to determine the possible relationship between theological ethics and secular law. The starting point for the pursuit of these questions are the reflections of St. Augustine (354 – 430) on the relationship between faith in God and the obligation of law, which (...) he develops in the context of his great work De civitate Dei and a theology of history in its wake. More precisely, it is the juxtaposition of two kingdoms or citizenships through which the Latin church father lays the foundation for many further conceptualizations between law and ethics: He distinguishes between the ideal state of God (civitas Dei) on the one hand, whose citizens strive to restore the original state of love in the bond with God, and the factually existing earthly state (civitas terrena) on the other hand, whose goal is to guarantee minimal conditions of human life in a state of justice (status iustitiae). The preceding considerations on the relationship between law and morality in the horizon of theological ethics can then be summarized in a concise way by the example of Christian marriage theology. Christian marriage, as a legal institution and sacrament in equal measure, reflects precisely this tension between law and morality. (shrink)

The Wissenschaftslehre 1804-ii does not end with absolute knowledge in the 25th lecture, because this absolute knowledge is as sealed off from the common knowledge as the Absolute itself in the 15th lecture was. As matters stand in the 25th lecture the Wissenschaftslehre can neither meet its own claim to unify all knowledge in one system nor can the genesis of the absolute knowledge, which had to begin with common knowledge, be understood by means of the Wissenschaftslehre itself. The problem (...) in linking absolute knowledge and common knowledge is that, on the one hand, absolute knowledge is hermetically closed. Therefore, nothing and especially not common knowledge can derive or result from it. On the other hand, absolute knowledge is not supposed to depend on anything but the Absolute itself. Therefore, it cannot be understood adequately as a condition for common knowledge. Fichte’s solution to this problem is to differentiate between the genesis of absolute knowledge and absolute knowledge itself. Common knowledge is necessary only for the genesis of absolute knowledge. However, the validity of the common knowledge depends on the pursuit of the absolute knowledge. (shrink)

In this paper we state that, up to now, scholars have read the Husserliana—that is Husserl’s official texts—only partially. This statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, with-in the history of Husserlian studies: from Heidegger to Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on, Husserl’s texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida—or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne Escoubas—, and as far as I know, all (...) the interpretations of Husserl’s texts have considered them just as a support to ex-pose theories or to describe phenomena, but not in themselves, that is, not as texts. Our aim here is then to propose a new perspective to to phenomenalize Husserliana as a text and focus precisely on Husserl’s praxis of writing. Here we will develop specially an analysis of one mode of writing used in Husserl’s praxis of writing and called: bildliche Rede. We will finally compare the results of our analysis to Heidegger’s and Jean-Luc Marion’s praxis of writing.Podem afirmar que, fins avui, els in-vestigadors han llegit la Husserliana —és a dir, els textos de Husserl publicats de manera ofici-al— només parcialment. Cal considerar aquesta afirmació en el marc de la Història de la feno-menologia i, més precisament, en el marc de la història del estudis husserlians: des de Heidegger fins a Jean-Luc Marion —més de cent any de fenomenologia—, els textos de Husserl han estat considerats només com a suport per a exposar teories o descriure fenòmens, però no s’han considerat en ells mateixos, és a dir, no com a textos. Posant en pràctica l’acció de “llegir fenomenologia” en un nou sentit fort del verb “llegir”, aquest article comença identificant els diferents modes de la praxis d’escriptura de Husserl. Després ens concentrarem en un d’aquests modes d’enunciació, anomenat “bildliche Rede”, per desenvolupar així una història de la figurativitat. Finalment, esbossa-rem una breu comparació dels resultats amb la praxis d’escriptura de Heidegger i Marion. (shrink)

Ce volume, à auteur.es multiples, examine l’histoire des sexualités depuis l’Antiquité jusqu’à nos jours. Chaque section est rédigée par un spécialiste selon un plan thématique commun qui réfléchit aux changements dans les croyances, les pratiques et le droit. Parmi ces thèmes figurent l’histoire des plaisirs, des pratiques et des normes sexuels, celle des relations conjugales et extraconjugales, de la violence sexuelle, de la prostitution, ainsi que des homosexualités (réglementation juridiq...

Ce livre est le premier en hongrois à s'intéresser au rôle des femmes dans les arts et la société avant la Deuxième Guerre mondiale. Il reprend les communications présentées lors du colloque « Rôle et Création » organisé par le Petöfi Museum of Literature à Budapest en mars 1996. Ce colloque rassemblait pour la première fois des spécialistes d'histoire et d'histoire de l'art travaillant sur les femmes (27 auteurs, dont 6 hommes). Dans sa première partie, l'ouvrage explore le rôle des (...) .. (shrink)

Les études sur les femmes se sont depuis longtemps développées en Espagne, pays d’où nous viennent tous les travaux de cet ouvrage. Depuis les années 1970, ce courant historiographique a permis de poser des questions et d’introduire des sujets et des réalités antérieurement oubliés ou ignorés par l’historiographie traditionnelle. Ces approches, actuellement bien consolidées, ont ouvert sur de nouvelles façons d’étudier la monarchie, la noblesse, la famille ou l’écriture, quelques-uns des thèm...

Des mobilisations massives contre « l’idéologie du genre » ont marqué les années 2010. Elles sont le point de départ de ce livre. Le succès du mouvement a pris de court les chercheur.es et acteurs/trices de la lutte pour l’égalité des sexes et l’extension des libertés individuelles en matière d’orientation sexuelle : les résistances ne se réduisent pas à quelques reliquats du passé, mais se matérialisent partout, dans une nouvelle campagne transnationale, organisée et coordonnée à large échel...

Ce catalogue de l’exposition qui s’est tenue au musée des Beaux-Arts de Bilbao de février à mai 2011 propose, sous la direction de Corinne Charles, une compilation d’articles et une étude en espagnol plus détaillée des objets exposés. Outre la qualité esthétique des reproductions, ce bel ouvrage est le premier du genre sur les représentations des femmes dans l’art à l’époque gothique. Son titre Hay más en ti, « Plus est en vous », reprend la devise de Louis de Bruges (...) (vers 1427-1492) incluant... (shrink)

No es común el tratamiento de los temas de derecho penal internacional en los manuales tradicionales de derecho penal, como tampoco en los referidos al derecho internacional público. Habitualmente se considera que el individuo no es sujeto de derecho internacional público, y por lo tanto sus actos quedan sometidos al derecho penal de cada Estado. “Sin embargo, sin duda existen bienes jurídicos e intereses que trascienden los límites (penales) nacionales” (Ambos, 200:26). Así, no se puede desconocer que la protección de (...) los Derechos Humanos es un punto de conexión. La incorporación al ordenamiento jurídico interno, por ley 26.200, del Estatuto de Roma (aprobado previamente por ley 25.390) por el cual se regulan las relaciones de cooperación entre el Estado Argentino y la Corte Penal Internacional, produjo consecuencias que afectan a todo el ordenamiento jurídico penal nacional. (shrink)

«Jo només escric», diu l'autor, «quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Però no resulta fàcil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixar avançar la ment amb la confi ança que trobarà el que busca, la mateixa confiança amb què el rei s'asseu sense mirar enrere, segur que trobarà la cadira que algú li haurà acostat.Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimnàstica (...) sexual ajuden sens dubte l'esperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o l'erotisme profilàctic, és a dir, tot allò que apaivaga un cos que ha de funcionar alhora com la seva font d'energia i el seu instrument. El pensament ens permet, doncs, el que ens estabilitza però no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica però no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultura es basen en la fredor, s'aixequen sobre l'egoisme i es mantenen a força de narcisisme. Ens perdonen tal volta els plaers, però mai els amors». (shrink)

Resum: Aquesta tarda se’ns convida a dialogar, des de la filosofia i des del periodisme, sobre la «immortalitat». Tal com vam plantejar aquesta nova intervenció en format de pòdcast filosòfic, el mot «immortalitat» pot interpretar-se en diversos sentits perquè és, com gairebé cada noció, equívoc. Així, pot fer esment a la qualitat d’immortal, és a dir, la d’aquell ens que no pot morir; o pot referir a la duració indefinida –que no té un termini fix o conegut– d’alguna cosa a (...) la memòria dels humans encara «incessants». Part de: Comunicació a: Xè Festival de Filosofia - Barcelona Pensa Pòdcast filosòfic: La immortalitat. 13 de novembre de 2023. (shrink)

Raimon Panikkar és, sens dubte, un dels pensadors que més ha contribuït a la reflexió sobre el pluralisme i la interculturalitat, uns conceptes que van molt més enllà de la mera tolerància, d’un relativisme banal o d’un multiculturalisme fàcil. Malgrat la set de comprensió universal, Panikkar considera que no hi ha ni pot haver-hi una única perspectiva humana universal: hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. És a dir: tothom menja, és actiu i descansa, però el sentit (...) que es dóna a l’aliment, a la feina i al repòs és molt diferent segons les cultures. I és que tota cultura humana representa d’una manera peculiar i limitada la possible gamma sencera de l’experiència humana en determinades condicions concretes. La persona pluralista fa falsos tots els absolutismes, tots els fanatismes i tots els reduccionismes. (shrink)

En aquesta arrencada del segle XXI, en què la tecnologia ens afalaga i alhora ens domina, ens calen humanistes que ens ajudin a interpretar la realitat i a tenir criteris per a abordar-la. Josep Maria Puigjaner, l'autor d'aquest llibre, s'ha proposat apropar al lector, a través de la narració d'alguns retalls -reals o imaginaris- de les seves vides, la personalitat de vuit humanistes que ens transmeteren, durant el segle XX, la seva manera d'entendre la vida i l'home. Són escriptors que (...) mereixen el qualificatiu de clàssics, és a dir que parlen des d'una perspectiva interior, profunda i arrelada en el coneixement i en l'experiència del significat de la naturalesa humana i els seus ideals de futur. (shrink)

Les publications en langue espagnole sur la phénoménologie de la donation de Jean-Luc Marion sont rares et donc précieuses. Elles le sont d’autant plus lorsque ce qu’elles apportent à la réflexion va au-delà de ce que nous trouvons dans les nombreuses études en langue française consacrées à cet auteur. C’est le cas du livre dirigé par Éric Pommier, fruit d’un colloque organisé à l’Université Catholique de Santiago du Chili. Outre deux articles de Jean-Luc Marion inédits en espagnol (« La ques...

Jean-Louis Guereña, spécialiste de l’histoire culturelle et sociale de l’Espagne contemporaine, est le maître d’œuvre de l’ouvrage collectif La sexualidad en la España contemporánea (1800-1950) qui évoque l’histoire de la sexualité dans l’Espagne du début du xixe siècle à la première moitié du xxe siècle. Dans son introduction, l’historien revient sur l’idée que l’activité sexuelle est au cœur de toute activité humaine et que, de ce fait, la sexualité est un objet d’histoire (p. 11). Son insi...

Este artículo reseña: Luis Efrén RÍOS VEGA, Irene SPIGNO (dirs.), Fernando Gustavo RUZ DUEÑAS (coord.), Los derechos humanos en los tiempos de la pandemia Covid-19, Tirant lo Blanch, México, 2022, 262 pp.

El objetivo de este artículo es identificar las consideraciones de quienes deben guiar la sanción o reforma de la ley penal. Este objetivo cobra relevancia si consideramos que las diferentes respuestas pueden impactar en las tasas de cumplimiento del derecho penal y en los niveles de coacción estatal arbitraria. Para ello, se analizarán algunas propuestas teóricas que se ubican en una cuyos extremos están ocupados, respectivamente, por el populismo y el elitismo penal. Estos argumentos son reconstruidos en el debate sobre (...) la reforma del Código Penal Argentino. En este debate, la disminución de la interferencia proveniente del delito y la disminución de la interferencia estatal arbitraria se presentan como objetivos incompatibles. En parte, ello se debe a que las propuestas teóricas que alimentan los argumentos del debate presentan algunas limitaciones para satisfacer ambas demandas. El republicanismo, a través de la defensa de una democracia deliberativa fuerte, tiene capacidad para satisfacer ambas demandas, aparentemente antagónicas. Sin embargo, esa capacidad se ve disminuida en sociedades desiguales. Por ello defenderé que una reforma guiada por aquella propuesta republicana tiene una capacidad que se limita a disminuir la interferencia estatal y mantener iguales los índices de delito. (shrink)

Revisión del libro La nueva izquierda en la historia reciente argentina. Debates conceptuales y análisis de experiencias por M. C. Tortti y M. González Canosa (dirs.) y J. A. Bozza (Coord.).

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-walton.

L'ouvrage se propose de relier la sous-représentation des femmes dans la sphère du pouvoir et la dévalorisation dont elles sont l'objet dans le champ culturel : littérature, cinéma, théâtre. Si le phénomène est de tous temps et de tous lieux, il semble avoir pris une acuité particulière en France et a été relativement peu étudié. Le livre est dédié à la mémoire de Michelle Coquillat dont un beau texte, Les femmes, le pouvoir et l'influence, forme la première contribution. Ce texte (...) es... (shrink)

Classical work of Hindu philosophy; with 51 Sanskrit commentaries.

Two Sanskrit texts focus new light on Prabhakara and Kumarila thoughts on Purva Mimamsa philosophy.

Following the trend of sharing, and associating being on-line with being 'on-life', many people are now demanding the ownership and control of their data across all processing phases, including the erasure of their presence on the web. In Europe, recent proposals for regulation include an explicit 'Right to be Forgotten'; this right stated in the European Commission Proposal for Regulation COM 2011/12 does not emerge without controversy. It is being criticised on several grounds, including clashing with other rights, such as (...) freedom of expression, as well as setting the terrain for censorship. Besides the purely legal aspects of the proposed provisions, the chapters of this volume discuss how those legal provisions correspond in practice to worldviews and how individual and collective memory must be governed. They look into the deeper consequences of such provisions to construction of identity, culture and community formation, and how such a right affects how, what and why individuals, groups and societies remember and forget. (shrink)