Sovint el humans ens hem somiat déus. I Déu n'hi do si hem fet coses admirables: ciència, organització social, art,...motius n'hi ha per estar orgullosos. La vida, però, també ens mostra amb insistència la cara més fosca de nosaltres mateixos, i en aquests moments el més fàcil és passar de l'orgull a la desesperança més absoluta. El camí, però, no pot ser el de l'abandonament. Ni déus ni bèsties! Els déus no trien i, sense esforç ni dubtes, coneixen i realitzen (...) sempre el millor. Els animals, empresonats en la seva naturalesa, tampoc no trenquen gaire el cap a decidir què faran amb les seves vides. Nosaltres no tenim la sort dels uns ni la dels altres, i ens toca amb feines i treballs anar bastint la nostra realitat, aquella que nosaltres farem. Per això existeix l'ètica. "Coneix-te a tu mateix", ordenava l'oracle: només amb les nostres llums i amb les nostres ombres, amb l'instint, amb la ràbia, amb el sentiment, amb la paraula, amb la raó; només coneixent i assumint tot allò que som, tindrem la possibilitat, tal vegada, de construir un món més humà. (shrink)

Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al Lager. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al fons i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i (...) que patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica. (shrink)

El text d’Ian Ground la traducció del qual transcrivim a continuació va ser llegit a l’acte de presentación del seu llibre ¿Arte o chorrada? (València, Publicacions de la Universitat de València / Col•lecció Estètica & Crítica, 2008) el dia 9 de juny de 2008 a l’Aula Magna de l’edifici del Carrer La Nau de la Universitat de València, amb la presència, a més d’Ian Ground, de Romà de la Calle (en qualitat de Director de la col•lecció Estètica & Crítica) i (...) de mi mateix, Salvador Rubio (en qualitat de traductor, editor i autor de la introducció del llibre). El text va ser llegit en anglés pel seu autor, alternat, paràgraf per paràgraf, amb la lectura de la traducció castellana. Hem preferit que el text traduit aparega ací en castellà, exactament igual al que va ser llegit a l’esmentat acte de presentació. La reflexió que ens proposa Ian Ground, en cara que específicament concebuda per a aquest acte, no necessita cap presentació i pot ser llegida perfectament com un text autònom. Tanmateix, em permet precedir-la amb unes quantes observacions que no pretenen sustituir les meues paraules a l’acte (on, naturalment, els agraïments eren els protagonistes) ni tampoc la introducció del llibre ja publicada, i a la qual es pot remetre directament el lector d’aquest article. (shrink)

Resum: En aquest article presentem la possibilitat de mantenir propostes de justícia global com a alternativa a les solucions existents de justícia internacional davant el problema de la desigualtat i la pobresa extrema al món. Considerem que la resposta a aquest tipus de situacions no pot ser de caràcter humanitari sinó de justícia, perquè els qui les pateixen no arriben a ser reconeguts com a éssers valuosos, dignes ni són respectades les seves llibertats més bàsiques. Presentem així mateix de forma (...) succinta dues propostes de justícia global: la de Thomas Pogge, que segueix la línia de Rawls però ampliant la perspectiva del Dret de Gents a l’àmbit global, i la d’Amartya Sen, que es basa en l’enfocament de la capacitat i centra la justícia en la llibertat real de les persones.Paraules clau: justícia global, justícia internacional, pobresa extrema, Pogge, Sen. (shrink)

Els objectius i els mètodes de l’eugenèsia humana són compartits amb la millora genètica animal. En animals domèstics es fan servir de manera habitual gairebé tots els mètodes disponibles per fer selecció, i aquesta connexió permet analitzar l’eugenèsia liberal posant el focus en l’aplicabilitat que puguin tenir les seves propostes. Les pràctiques eugèniques haurien de funcionar no només en teoria, sinó també tenint en compte les condicions reals en què s’han de desenvolupar: com s’hereten els caràcters fenotípics que es volen (...) seleccionar, com és el material genètic i què implica garantir els postulats liberals. La gran majoria de caràcters d’interès són caràcters quantitatius, i la capacitat de seleccionar-los es veu restringida pel lligament, les correlacions genètiques i el context genòmic entre d’altres. Per superar les limitacions d’aquestes tres característiques cal seleccionar poblacions senceres, i això és incompatible amb l’elecció individual que s’hauria de produir en l’eugenèsia liberal. Tenint en compte tots aquest factors, només es pot arribar a la conclusió que l’eugenèsia liberal és impossible, o bé perquè no funciona (i per tant no és eugenèsia) o bé perquè no és liberal. (shrink)

Actualment en Filosofia, tenim dues caracteritzacions canóniques sobre la naturalesa de la Metafísica, la carnapiana i la quineana, tot i que són dues tesis diferenciades, ambdues coincideixen en que la Metafísica és reduïda a qüestions d'existència. No obstant, Kathrin Koslicki considera que aquestes caracteritzacions de la naturalesa de la Metafísica són errònies i que comporten una crítica explícita a la Metafísica o redueixen la resolució dels problemes metafísics a un pragmatisme. Per això, Koslicki considerant que els desacords metafísics són (...) legítims i profunds, tenint com a marc de referència la filosofia aristotèlica, considera que la tesi quineana i carnapiana no reflecteixen bé la naturalesa de la Metafísica, ja que, hi ha disputes metafísiques que es deuen a disputes no-existencials sobre temes de fonamentabilitat. Koslicki considera que la Metafísica no pot ésser reduïda a qüestions d'existència, sinó que ha de ser pensada com la reflexió de quines entitats són fonamentals, i quines són derivades d'aquestes. L'article està dividit en una primera part introductòria sobre els meus objectius, seguit d'una breu exposició de les tesis carnapiana i quineana de la metafísica, i per últim l'exposició de la proposta neo-aristotèlica de Koslicki. (shrink)

Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: (...) a) el transhumanisme com un fenomen típicament postmodern; b) el transhumanisme com a herència de la tradició renaixentista secular; c) el transhumanisme com a tret identificatiu de la naturalesa humana. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-wolf.

In this article, I apply the concept of solidarity to collective knowledge practices in healthcare. Generally, solidarity acknowledges that people are dependent on each other in many respects, and it captures those support practices that people engage in out of concern for others in whom they recognise a relevant similarity. Drawing on the rich literature on solidarity in bioethics and beyond, this article specifically discusses the role that epistemic solidarity can play in healthcare. It thus focuses, in particular, on solidarity’s (...) relationship with justice and injustice. In this regard, it is argued (1) that justice and solidarity are two equally important and complementary values that should both be considered in healthcare practices and institutions and (2) that solidarity often arises in unjust situations and can be a means to bring about justice. I transfer these ‘general’ insights about solidarity to knowledge practices in healthcare and link them to the discussion about epistemic injustices in healthcare and how to overcome them. I argue that epistemic solidarity can play an important role in overcoming epistemic injustices as well as—and independently from its contribution to justice—in knowledge production in medicine more generally. To demonstrate how epistemic solidarity can add to our understanding of collective knowledge practices, I discuss two examples: patients sharing their medical data for research purposes and healthcare professionals’ engagement with patients to better understand their afflictions. (shrink)

Theodor W. Adorno construeix la modernitat com la fase final d'un procés d'emancipació que ha conduït justament al contrari del que es pretenia. L'alliberament del mite ha portat a una situació històrica en la qual l'encobriment ideològic del món és total. Això té conseqüències per a un pensament que vol ser crític, ja que haurà de trobar un lloc des d'on es pugui interpretar la història per tal de salvar la veritat d'un possible món diferent. En el moment de (...) màxima ocultació ideològica i de màxim absurd -és conegut que Adorno es refereix al món contemporani com al temps després d'Auschwitz- Adorno intentarà entendre què ha passat amb aquest subjecte que s'ha preocupat excessivament per la seva identitat. Mitjançant l'aplicació del model psicoanalític d'interpretació a textos de Beckett i Kafka reconstruirà la història de l'emancipació fallida del subjecte modern. Amb aquestes interpretacions Adorno se situa no només molt a prop de la pràctica psicoanalítica, sinó també de la tradició hermenèutica clàssica. (shrink)

The scientific advances made in the last two centuries have drastically improved the quality and structure of human existence. Exploring the history of that technological progress, and the numerous and complex elements that propelled its development, the _Encyclopedia of Technological Progress_ attempts to comprehensively classify the theories and hypotheses proposed in modern human history on the effects, meaning, and control of these advances. This massive and learned reference work draws on a wide range of disciplines in its study of technological (...) development, including philosophy, sociology, theology, history, and literature, as well as writings found in newspapers, political speeches, letters, and sermons, among other sources. “It is exceedingly important... that we should seek to understand more deeply the nature of technological development and very timely that this book should have appeared now to give distance and perspective to our efforts in this direction.”—Alexander King, president of the Club of Rome. (shrink)

At the end of the sixteenth century, a new conception of history appeared that Jean Bodin theorized in France as geographistory. Building on the discoveries of the New World and the subsequent onset of globalization, and drawing on Polybius’s Histories as well as Stoic cosmopolitanism, geographistory aimed to impose a coherent and authentic order (“metre en ordre des choses tant désordonnees”) on the puzzle of fortuitous historical events by appealing to the immanent and material nature of things, presented as a (...) kind of Fortune through which events would realize their universal telos. Configured after the model of the destiny of the Roman Empire, which at his apogee dominated all the world urbi et orbi, the growing world’s unity and universality would therefore providentially substitute for both God’s miraculous intervention and the Aristotelian epic hero’s action; which had failed in the eyes of Calvinists because of the historic fiasco of King Henri IV. In that respect, the poet Agrippa d’Aubigné hoped, with his Histoire universelle, to endow history with a new direction and progress (as Bacon and, still later, Bossuet will do) by methodically combining the parameters of time and space, in the manner of panoptic and rotating Baroque perspective. (shrink)

The eighteenth century, having inherited a pessimism from classical anthropology that its own ideology of progress had to absorb, seemed to have invented le mal de vivre. Clues to this condition are suggested by the etymology of the term vacuus: vacuousness of existence (“Everywhere I find a terrifying emptiness,” asserted the hero of a novel around 1769), and “a vague disquiet which permeates everything and finds nothing to calm it,” according to the definition of Jacques the Fatalist. Le mal de (...) vivre was indeed an invention because, despite a terminology that was inspired by the theory of humors (“hysterical vapors” among women; “hypochondriac melancholy” for men), the philosophers and doctors of the Enlightenment already had envisaged the fatality of an anatomical “limit” for the etiology of “afflictions of the soul.” In this way, according to the Eléments de Physiologie (Elements of Physiology) of Diderot, the agitation of the imagination actually represented the degree of irritability, or of erethism, of the nervous system: “the dreams of young people in a state of innocence come from the extremities of the fibres (meaning the nervous fibres) which are the original carriers of obscure desires, vague disquiet, a melancholy whose cause they do not understand.” If we believe the article on “delight” (jouissance) in the Encyclopaedia, a “vague and melancholy disquiet,” which is linked in particular with the physiological changes occurring at puberty, constitutes a general and “normal” state of sensation, all “delight” implying by this definition the absence of disquiet in comparison with its external object. Reduced to its vibratile intensities, the “perceiving body” that is deprived of its totalizing metaphor becomes pulverized and fragmented into so many “desiring monads.” Like Condillac's statue, it destabilizes itself through the fields of force of the phenomenal world, completely obedient to the energy economy of other bodies that define its external frontier, left to the contradictory universal laws of attraction and repulsion that govern them: “Here below, each part, through a higher impulse, combines toward the central harmony of a whole. We collide with one another and are thrown backward and forward by the force maintaining a general equilibrium and order, in which we participate mechanically.”. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-humphreys.

Psilocybin-assisted psychotherapy, i.e., psilocybin treatment with psychological support, has demonstrated the efficacy of psilocybin to reduce depressive symptoms. However, in clinical trials, the structure of psilocybin-assisted psychotherapy is primarily based on preparation, navigation, and integration. For psychotherapeutic guidance, the application of this structure is favored over the usage of theoretical models. The applied psychotherapeutic models may be of critical importance if the effects are augmented due to the psychologically insightful experiences during the navigation and integration sessions. One of the important (...) next steps is to provide therapists with guidance on how to provide psilocybin-assisted psychotherapy. We present an integrated protocol for psilocybin-assisted psychotherapy for depression based on the theoretical model and psychotherapeutic framework of Compassion Focused Therapy. We hypothesize that CFT can provide the theoretical model and compassion practices that will reinforce the experiences during the navigation and follow-up therapy sessions. In this paper, we describe the rationale for selecting CFT, the compatibility of CFT and psilocybin-therapy, an overview of the psilocybin-assisted CFT protocol, the study protocol, and limitations to this approach. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v38-perez.

Electronic sports and other variants of ‘digital sports’ have increased in popularity all over the world and may even come to challenge hegemonic concepts of sport. More relevant than the apparent opposition between ‘physical’ and ‘non-physical’ is the question what kind of embodiment is manifested within virtual environments. In this paper, we argue that eSports do require the learning and performance of motor skills and that embodiment within a virtual environment may be considered playful or even athletic. The type of (...) skills that might be tested can even be considered fundamental movement skills. Under appropriate educational supervision, with knowledge of the game, eSports can be utilized for the development of specific elements of digital literacy. Although motor skills are a defining characteristic of eSports, we do not argue that eSports should be integrated within PE. These arguments have not so much to do with the status of physicality present, but with differences in t... (shrink)

For organizational development that is future-oriented, enterprises increasingly need qualified, motivated and efficient workers who are able and willing to contribute actively to technical and organizational innovations. Furthermore, customers and consumers are increasingly interested in healthy products and services. Therefore, health has become a (potential) business value of strategic importance. In interaction with all relevant stakeholders, an approach was developed for companies that want to manage their health impact in a proactive and preventive manner. The approach was termed Integral Health (...) Management (IHM). IHM forms a strategic approach for reducing the costs of sickness absence and working disability, while the productivity and resilience of the company and its employees are increased. This brings the company direct economic benefits. Finally, it is of prime interest for employees to remain physically and mentally healthy and employable. The IHM approach distinguishes seven lines of development: (1) health as a strategic company interest; (2) the realization of a healthy primary process; (3) a safe and sound physical (work) environment; (4) an inspiring social (work) environment; (5) vital people; (6) a sound relationship with the immediate organizational environment and local community, and (7) healthy products and/or services. The inter-relationships between the seven development lines are essential for combining an improvement of the business impact on health with a strategic interest of companies and organizations. The seven lines of IHM development can easily be linked to the European Foundation for Quality Management''s European Excellence Model. (shrink)

El presente artículo corresponde a un análisis sobre la existencia del hombre actual inmerso en el capitalismo y su relación con el sufrimiento humano, modo de vida que él mismo ha ayudado a construir y mantener en procura de un hedonismo que le hace olvidarse como sujeto doliente. Dada su responsabilidad en el devenir de este sistema económico social, el planteamiento que aquí se expone, invita a repensar al hombre en la búsqueda aproximada por la verdad de sí mismo y (...) de su ser-en-el-mundo al modo heideggeriano. Es así como este escrito procura dejar en claro cuál es el estatuto que en la actualidad ocupa el hombre en el mundo capitalista, espacio en el que se requiere responsabilizarse por sí mismo y por los otros. Para ello, se acude a la biografía de Vincent van Gogh como ejemplo de un hombre que decidió vivir de acuerdo con su pasión, en la sencillez y lejos de todo sistema capitalista; que se atrevió a mirar de frente el dolor y a encontrar en su sufrimiento y el de los otros una verdad. Un hombre que logró captar el realismo de la pobreza y de la bondad humana y que por ello pagó y resistió el precio de la diferencia, que por estar ajeno a todo capitalismo fue catalogado con el rótulo de la “locura” en cuya esencia se encubrió un gran saber. (shrink)

Aborde la question de l'image chrétienne face à la révolution de la modernité, en montrant comment la nature spécifique de l'image conduit à l'exigence d'un discernement en engageant le spectateur à dépasser ses propres limites. Démontre également que le modernisme de la représentation iconographique n'a rien perdu de son actualité.

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que (...) no hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)

La ética aristotélica combina la consideración de la necesidad proveniente de la ley moral e internalizadada por las virtudes con las coincidencias y accidentes que provienen del azar. La fortuna y el infortunio son factores clave en el despliegue de la condición humana, según se aprecia en la tragedia griega. Se traduce así al ámbito de la filosofía práctica la pluralidad de los sentidos del ser. El ser coincidental es el sentido más relevante para la ética, porque el hombre no (...) es todo lo que puede ser. Esto plantea el problema central de si el logro de la felicidad depende de nosotros o está condicionado por el azar y la fortuna. Aristóteles mantiene que es imprescindible dar cuenta también de la presencia de lo azaroso. La aportación de la Poética es muy relevante al respecto. (shrink)

En Gracián «ser persona» implica la modulación «ingeniosa» del «genio» natural del hombre en el mundo que le ha tocado vivir. Gracián entiende la subjetividad desde su necesaria y constitutiva remisión al mundo, pues es en éste donde el hombre se constituye como persona. Esto es lo que nos muestra Gracián a través de la correcta articulación que prescribe en su obra entre el genio del hombre y el ingenio. En este artículo pretendemos analizar las nociones de genio, ingenio y (...) persona mostrando cómo ésta última es el resultado de la correcta articulación entre genio e ingenio, al tiempo que mostraremos cómo el concepto graciano de «ser persona» supone una concepción de la subjetividad alejada de la pureza y la absolutez que le concede la modernidad tradicionalmente entendida. (shrink)

Con base en un texto de Polo se glosa su noción de libertad como trascendental del ser personal humano, en cuanto que equivalente a la índole puramente metódica de la intrínsecamente dual condición "actuosa" del carácter de además como acto de ser que se convierte con la persona humana, distinto del ser trascendental con carácter de principio.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v37-vicente.

La pregunta por el ser humano en Montaigne atraviesa todo el libro de Los ensayos. Una pregunta que se responde Montaigne en su proceso de pintarse y describirse, donde encuentra toda la condición humana. Al ir escribiendo se encuentra con el in-terrogante ¿Qué se yo? Que busca dar respuestas en sus fluctuantes escritos, los cuales reflejan su experiencia de vivir como un humano, orgulloso y miserable, endiosado y humilde, dualizado y unificado, en un ser que es cuerpo y alma en (...) una especie de unión marital. En la primera parte de este artículo, me adentro en lo que significa para Montaigne la comprensión del ser humano desde su condición fluctuante. En una segunda parte, me adentraré en la condición humana desde la experiencia y la humildad que permite a Montaigne desligarse del antropocentrismo. En la tercera parte, desde lo trabajado llegaré a la comprensión de la unidad del hombre en su cuerpo y alma como un matrimonio. Por último, no dejaré de lado el aspecto conversacional en la comprensión antropológica montaniana, que le permite experimentar la pluralidad, la diversidad y la tolerancia. (shrink)

La presente investigación se propone mostrar que la rehabilitación del ser sensible realizada por la filosofía de Merleau-Ponty es comprensible a partir de una dimensión originariamente virtual. Para esto se plantea una primera descripción del ser sensible a partir de su latencia constitutiva, colocando atención al desplazamiento de su definición que va desde lo dado a la percepción hacia lo que viene-a-ser en su transaparecer. De tal modo, el ser sensible no es originariamente la pura presencia, antes de esto el (...) ser sensible se comprenderá a partir de un proceso de diferenciación entre lo visible y lo invisible. Así, el sentido del ser sensible viene a expresión medialmente, en la medida en que lo sensible es una singularización de un trasfondo operativamente virtual. Finalmente, la presencia singularizada en la experiencia del cuerpo propio y de toda experiencia sensible adquiere un sentido a modo de constante actualización de potencias virtuales, que abren al mundo como permanente desborde, desajuste y descentramiento. (shrink)

El ultimo tercio del siglo XIII es sin duda de los momentos mas trascendentales en la historia del pensamento cristiano. El esfuerzo creador de varias generaciones ha plasmado ya una realizacion madura en la obra de Santo Tomas. El neoplatonismo agostiniano, que es el sustrato comun de ese pensamento, ha recibido por fin en ella la informacion de lo aristotelico en la medida precisa para producir la formula del equilibrio posible. Pero sucede a continuacion un fenomeno historico interamente natural: el (...) mismo impulso creador y sintetizador impide detenerse en esa postura de equilibrio. Los elementos combinados toman mas conciencia de si, quiete depurar y profundizar su propria individualidad. Y surge una tension bipolar, que es ya clasica como etiqueta historica de todo el periodo: el agostinismo y el aristotelismo se disputan el campo del pensamento cristianos. Los incidentes externos de esta contienda entelectual son bien conocidos. Uno de sus resuldados es la formacion, en el seno de las Ordenes mendicantes, de las escuelas de pensamento cuya divergencia doctrinal va a llenar los siglos posteriores de la Escolastica: el tomismo y el escotismo. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s’haurien dut a terme tot tipus d’abusos, com destruccions d’habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, (...) el pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l’assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la “casta sacerdotal”, permetrien actualitzar la crítica envers “el civisme”, entès aquest, com l’expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d’un dels barris més convulsos d’Europa. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s�haurien dut a terme tot tipus d�abusos, com destruccions d�habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, (...) el pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l�assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la �casta sacerdotal�, permetrien actualitzar la crítica envers �el civisme�, entès aquest, com l�expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d�un dels barris més convulsos d�Europa. (shrink)

La narrativa de Danilo Kiš aborda la representación de la riqueza de la singularidad humana desde la recreación de mundos pretéritos arrasados por la barbarie y la injusticia. Con esta intencionalidad, sus libros se erigen como memento de unos ejemplares humanos que se presentan como símbolos de todas las vidas truncadas por la violencia de la historia. En el presente artículo queremos abordar específicamente cómo Kiš desarrolla, fundamentalmente en La Enciclopedia de los muertos, una singular concepción metafísica de la persona (...) humana, una idea de su ser individual, en la que la futilidad y el vacío de la muerte son transformados en compromiso ético y estético de recuperación de lo humano, vinculando la memoria de las víctimas anónimas al curso de la historia. (shrink)

Este artículo compara el supuesto 'neoparmenidismo' de la filosofía de Severino con Polo como filósofo 'antiparmenidiano'. Siguiendo la visión de Polo, puede dilucidarse el método fundamental seguido por Severino, que consiste en asumir la mismidad de Parménides y en proyectarla en la dialéctica de Hegel. Al usar el principio de no contradicción, Severino recurre preferentemente a la operación mental de negar.

BackgroundInstitutions, funding agencies and publishers are placing increasing emphasis on good research data management (RDM). RDM lapses in medical science can result in questionable data and cause the public’s confidence in the scientific community to crumble. A fledgling medical school in a young university in Singapore has mandated every funded research project to have a data management plan (DMP). However, researchers’ adherence to their DMPs was unknown until the school embarked on routine data auditing. We hypothesize that research data auditing (...) improves RDM awareness, compliance and reception in the school.MethodsWe conducted surveys with research PIs and researchers before and after data auditing to evaluate differences in self-reported RDM awareness, compliance and reception. As it is mandatory to deposit research data in a central data repository system in the school, we tracked data deposition by each laboratory from 2 weeks before to 3 months after data auditing as a marker of actual RDM compliance.ResultsResearch data auditing had an overall positive effect on self-reported RDM awareness, compliance and reception for both research PIs and researchers. Research PIs agreed more that RDM was important to scientific reproducibility, were more aware of proper RDM, had higher RDM strength in their laboratories and were more compliant with the DMP. Both research PIs and researchers believed data auditing helped them to be more compliant with data deposition in the repository. However, data auditing had no significant impact on laboratories’ data deposition rates over time, which could be due to the short sampling period.ConclusionsResearch PIs and researchers generally felt that data auditing was effective in improving RDM practices. It helped to evaluate their RDM practices objectively, propose corrective actions for RDM lapses and spread awareness of the university’s data management policies. Our findings corroborated other studies in medical research, geosciences, engineering and ethics that data auditing promotes good RDM practices. Hence, we recommend research institutions worldwide to adopt data auditing as a tool to reinforce research integrity. (shrink)

Aristóteles establece una relación muy estrecha entre la política y la ética en tanto la política se ocupa del conocimiento del bien supremo y permite asimismo la acción virtuosa, condiciones que llevan a la consecución de la felicidad, que, en definitiva, es el fin de la polis. Así la comunidad política se constituye en la comunidad humana por excelencia, comunidad natural, anterior a toda otra forma de asociación, espacio cívico en el que el hombre alcanza su pleno desarrollo y se (...) constituye finalmente en “animal político”. (shrink)

The concept of person arises in the conjunction of Greek Philosophy carried out by Saint Augustine. Both men and women are persons because they carry the image of God in their soul. The desire of Happiness, Truth and Good show the longings of the personal being.

Según Heidegger, la situación de la experiencia circunspecta que refleja el uso a-temático de los utensilios, caracteriza un modo de vida del ser-ahí que es más genuino desde el punto de vista ontológico que la descripción mentalista de la intencionalidad. Esta primacía del desplante circunspecto supone postular que está fundado en la condición espacial del ser-ahí, como uno de sus modos característicos. Sin embargo, la exacerbada cautela ante la metafísica sustancialista restringe el alcance de la analítica heideggeriana, a este respecto. (...) La teoría del movimiento transubstancial de Mullā Sādrā es una alternativa que supera esta limitante. According to Heidegger, the situation of the circumspect experience that reflects the athematic use of the utensils characterizes away of life of Dasein that is more genuine from the ontological standpoint than the mentalist description of intentionality. This primacy of the circumspect rebuff suggests that it is founded on the spatial condition of Dasein, as one of its characteristic modes. However, the exacerbated caution before the substantialist metaphysic restricts the scope of Heidegger’s analytic in this respect. Mullā Sādrā’s theory of transubstantial movement is an alternative that overcomes this limitation. (shrink)