Results for 'Coneixem avui suficientment el context biogràfic i intel·lectual de l’obra principal de l’«últim filòsof romà»'

963 found
Order:
  1.  7
    La meva bellesa.Octavio Fullat Genís - 2010 - Barcelona: Angle Editorial.
    Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  2. Hacia una lectura unitaria de la obra doxográfica de Diógenes Laercio: S. Grau Guijarro: La imatge del filòsof i de l'activitat filosòfica a la Grècia antiga, Anàlisi dels tòpics biogràfics presents a les "Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres" de Diògenes Laerci , Barcelona, PPU, 2009.Rafael Barcelo - 2009 - Astrolabio 9:241-245.
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  3.  12
    El preu de Proust: recorregut analític pel pensament aforístic i metafòric a "A la recerca del temps perdut" i la seva relació amb la filosofia postracionalista i existencialista.Jaume Urgell - 2006 - Barcelona: Angle Editorial.
    Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix una (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  4.  20
    Códigos estéticos en el pensamiento de Nicolás Gómez Dávila.Conrado Giraldo Zuluaga - 2015 - Discusiones Filosóficas 16 (26):129-150.
    Proponer la existencia de filosofía en América Latina se convierte para muchos en un problema. Más dificultades se generarán ahora al proponer la existencia de una estética latinoamericana, teniendo como representante a un pensador colombiano: Nicolás Gómez Dávila. En medio de la obra de este pensador logramos entresacar una serie de códigos estéticos que, si bien están heredados de las concepciones europeas de la estética, podrían darnos atisbos de una mirada distinta otorgada por la observación de objetos y hechos generados (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  5.  58
    John Dewey: el caràcter científic de l’educació.Alberto Oya - 2019 - Col·Loquis de Vic (Xxiii). L’Educació:45-48.
    L’objectiu d’aquesta comunicació és posar de manifest el contingut de l’obra Les fonts de la ciència de l’educació [The Sources of a Science of Education (1929)], on Dewey defensa la possibilitat de dotar de caràcter científic la disciplina de l’educació i respon a alguns dels principals interrogants que aquesta possibilitat suscita. -/- [Referència: OYA, A. “John Dewey: el caràcter científic de l’educació” [“John Dewey: The Scientific Character of Education”]. In Monserrat i Molas, Josep; Roviró, Ignasi, eds. 2019. Col·loquis de (...)
    No categories
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  6.  8
    Història social de la filosofia catalana: la lògica (1900-1980).Xavier Serra - 2010 - Catarroja: Editorial Afers.
    Quines són les causes del dèficit filosòfic que arrossega la cultura catalana contemporània? Aquest llibre ofereix un panorama bastant complet —i amarg— de les condicions acadèmiques i extraacadèmiques en què s’ha hagut de conrear als Països Catalans la filosofia, tota la filosofia, centrant-se, això sí, en les aventures personals i col·lectives dels qui han tingut la vel·leïtat de dedicar-se a la lògica. Hi són narrades amb amenitat i lucidesa l’estada de Bertrand Russell a Barcelona, la defenestració d’Eugeni d’Ors, les aberracions (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   2 citations  
  7.  14
    L’antagonisme «Plató contra Homer» en el «combat contra Plató» de Nietzsche.Josep Maria Ruiz Simon - 2022 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 68:199-219.
    A la secció 25 de la dissertació tercera de La genealogia de la moral, en el context de la recerca de «l’antagonista natural de l’ideal ascètic», es descriu l’antagonisme «Plató contra Homer» com «l’antagonisme autèntic i total». Aquest article emmarca aquest antagonisme en el conjunt de l’obra nietzscheana i, després d’analitzar com es planteja en la República de Plató, fa algunes remarques sobre el paper que interpreta en el pensament de l’últim Nietzsche. El seu propòsit és argumentar que (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  8.  19
    Com l’ètica de la compassió de Schopenhauer pot contribuir al debat ètic d’avui.Ursula Wolf - 2015 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 55:41-49.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-wolf.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  9. George Berkeley: els arguments positius a favor del immaterialisme i el principi de semblança.Alberto Oya - 2017 - Comprendre 19 (1):83-92.
    L'objectiu d'aquest article és oferir un anàlisi dels arguments principals del Tractat sobre els Principis del Coneixement Humà, de G. Berkeley. Aquests arguments -que es troben a I, §4, I, §5-7 i I, §23 de l'obra de Berkeley- tenen como a objectiu demostrar la inconcebibilitat d'un món extern de caràcter físic. Argumentaré que la validesa d'aquests tres arguments depèn del anomenat «principi de semblança». La conclusió a la que arribaré és que l'acceptació del principi de semblança -i, en conseqüència, dels (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  10.  12
    (2 other versions)Socrates.Jean Brun - 1962 - New York,: Walker.
    El personatge de Sòcrates ha plantejat sempre a la civilització occidental una paradoxa curiosa: tota la història de la filosofia grega està tradicionalment organitzada al seu voltant, però no sabem qui fou realment Sòcrates. Sòcrates, com diu Jean Brun, és un "fet històric" que escapa a la història i la seva influència ha estat encara més gran si tenim en compte que no va deixar cap obra i que només el coneixem pels testimonis dels seus contemporanis, testimonis que ens (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   2 citations  
  11.  9
    El llegat de Ramon Llull.Antoni Bordoy & Rafael Ramis Barceló (eds.) - 2019 - Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Des que Ramon Llull va morir fa més de set-cents anys, sempre ha estat present, d’una manera o altra, en la cultura occidental. Fi­lòsofs, teòlegs, historiadors o, fins i tot, arquitectes i científics han partit del seu pensament per a construir noves teories i proveir-se d’eines de treball. Malgrat això, com tot gran personatge, també ha tingut detractors que s’han oposat amb vehemència a la divul­gació dels seus llibres i han arribat a demanar-ne la prohibició. Les aportacions aplegades en El (...)
    No categories
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  12.  20
    Gitanos i paios. El llarg camí del reconeixement i del respecte mutu.Salvador Carrasco Calvo - 2011 - Recerca.Revista de Pensament I Anàlisi 11 (11):63-70.
    Els gitanos són una minoria present fa sis segles a Europa. Avui vindiquen el seu lloc en la construcció d’una Europa plural, respectuosa amb les seves minories i sense discriminacions per raó d’ètnia i origen. En la construcció de l’Europa del segle xxi s’ha de comptar amb ells. Tenen una cultura discernible, versàtil, adaptatícia, resistent i resilient. Són una cultura heterogènia, amb una identitat ètnica compartida i difusa. Avui les institucions la reconeixen però, sovint, socialment i política, és (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  13.  14
    «Sicut oleum super aquam». Sobre la relació entre fe i raó en Ramon Llull.Alexander Fidora - 2018 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 61:121-138.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v61-fidora.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  14. Dubitatio y exemplum en Valerio Máximo: el funcionamiento de la ejemplaridad y la memoria en Roma.Alicia Schniebs - 2013 - Circe de Clásicos y Modernos 17 (1):85-100.
    La obra de Valerio Máximo se inscribe en las transformaciones políticas, socioculturales y simbólicas propias de la instauración del principado. En este artículo se estudian las características y funciones de la dubitatio, una de las figuras retóricas más idiosincrásicas del estilo de este autor, como marca textual que permite recuperar el comportamiento del enunciador como agente del discurso ejemplar y de la memoria, temas centrales del texto y de un contexto en que la elite se ve obligada a redefinir su (...)
    No categories
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  15.  7
    El rostre de l'altre: passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lérinas [i.e. Lévinas].Xavier Antich - 1993 - València: Edicions 3 i 4.
    No categories
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  16.  14
    De tempLos Y divinidades. El rol de Los dioses en "el origen de la obra de arte".Mateo Belgrano - 2020 - Eidos: Revista de Filosofía de la Universidad Del Norte 33:170-194.
    RESUMEN En este trabajo me propongo demostrar que el concepto de dios en "El origen de la obra de arte" de Martin Heidegger no refiere a una figura divino-religiosa, sino que se debe enmarcar dentro del leitmotiv de toda su filosofía, la pregunta por el ser. La hipótesis a defender será la siguiente: Heidegger utiliza la noción de "dios" para describir el proceso de fundación de un espacio de sentido. En un primer momento analizaré algunos contraargumentos a esta hipótesis, según (...)
    No categories
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  17.  61
    L'interprétation du principe de la propriété de soi au sein du libertarisme de gauche.Peter Dietsch - 2008 - Dialogue 47 (1):65-.
    RÉSUMÉ: La notion de propriété de soi présuppose la définition des droits de propriété sur les ressources externes que le libertarisme de gauche limite habituellement aux ressources naturelles. Or, dans une économie spécialisée, la propriété de soi doitégalement être complétée par une définition des droits de propriété sur le surplus coopératif. S'il est cohérent, pour un libertarien de gauche, de considérer le surplus coopératif comme ressource externe et de le distribuer d'une manière égale, on doit en outre observer qu'une théorie (...)
    Direct download (6 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   1 citation  
  18.  23
    The Crisis of European Social Sciences: The Case of Money.Joan González Guardiola - 2014 - Investigaciones Fenomenológicas 4:197.
    Our aim in this article is to put into practice, in the field of social sciences, the principles that Husserl displayed in his book from 1936, "The crisis of European sciences and transcendental phenomenology”. In that seminal work, Husserl reflected on the mathematization of nature and produced an historical meditation on the essence of geometry. Here we will try to extend the reach of Husserlian postulates in order to deal with economics and, more specifically, with the theory of money. We (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  19.  56
    Al-Qāḍī al-Nu‘mān b. Muḥammad al-Maghribī (m. 363/974). Risālat Dhāt al-Bayān fī l-Radd ‘alā Ibn Qutayba ou L’épître de l’Éloquente clarification concernant la réfutation d’Ibn Qutayba (II). [REVIEW]Avraham Hakim - 2010 - Al-Qantara 31 (2):351-369.
    Al-Qādī al-Nu´mān b. Muhammad es el más destacado y prolífico de los estudiosos fatimíes y el fundador de la jurisprudencia ismā´īlí. En su epístola “La clarificación elocuente para la refutación de Ibn Qutayba”, todavía en manuscrito, al-Nu,mān se lanza a una polémica en contra de Ibn Qutayba, que había vivido un siglo antes. Es probable que la epístola fuera escrita en la época de al- Mu´izz a petición de un tutor anónimo de los hijos del califa. En ella, al-Nu´mān se (...)
    No categories
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  20.  16
    L. Polo, Antropología de la acción directiva. Ayudar a crecer.El hombre en la historia, ed. de Obras Completas, vol. XVIII, Eunsa, Pamplona, 2019, 482 pp. [REVIEW]M. -I. Zorroza - 2020 - Studia Poliana 22:243-244.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  21.  60
    The breakdown of cartesian metaphysics.Richard A. Watson - 1963 - Journal of the History of Philosophy 1 (2):177-197.
    In lieu of an abstract, here is a brief excerpt of the content:The Breakdown of C i M phy " artes an eta sacs RICHARD A. WATSON WITHIN CARTESIANISMthere arose many problems deriving from conflicts between Cartesian principles. Inadequate attempts to solve these problems were crucial reasons for the breakdown of Cartesian metaphysics in the late seventeenth and early eighteenth centuries. The major difficulties derived from the acceptance of a dualism of substances seated in a system which included epistemological and (...)
    Direct download (4 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   16 citations  
  22. Dire et penser dans le principe psychologique de non-contradiction d'Aristote.Fabien Schang - 2005 - Public@Tions Electroniques de Philosophi@ Scienti@E.
    Un paralogisme semble commis dans la démonstration par Aristote du principe psychologique de non-contradiction : à partir d’un principe performatif d’assertion (dire quelque chose, c’est le croire), une approche moderne nous incline à prétendre qu’Aristote présuppose une transparence référentielle des contextes opaques de croyance afin de corréler les versions psychologique et logique. Nous tenterons de restituer la preuve du principe (I). Au moyen de la formalisation moderne, nous appliquerons cette explication à quelques paradoxes (II). Nous en conclurons la nature de (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  23.  24
    La ciència, la filosofia i l’art. Nota sobre «¿Què ens fa humans?», de Salvador Macip (2022).Ignasi Llobera - 2024 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 72:169-177.
    Al llibre ¿Què ens fa humans? (2022), Salvador Macip explora la pregunta del títol a través d’un diàleg fructífer entre la ciència i la filosofia. Ara bé, Macip diu que no està interessat en tota la filosofia, sinó només en «la part de la filosofia que ha aplicat el mètode científic » (p. 159). A quina part de la filosofia fa referència exactament? Repassarem les idees principals del llibre de Macip fent especial esment dels filòsofs que es mencionen. Així, podrem (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  24.  18
    L’Académie et les géomètres.Thomas El Murr Bénatouïl - 2010 - Philosophie Antique 10:41-80.
    L’article met en lumière la continuité intellectuelle de l’Académie à propos d’une question précise, les rapports entre philosophie et géométrie. On soutient d’abord que, dans les livres VI-VII de la République, Platon ne cherche pas à réformer les pratiques des géomètres mais identifie les contraintes incontournables de leurs raisonnements (constructions, hypothèses), qui constituent et limitent leur objectivité. On montre ensuite que cette analyse constitue le cadre des réflexions académiciennes ultérieures sur la géométrie. Speusippe reprend et développe l’analyse platonicienne des constructions (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   2 citations  
  25.  13
    Elise Reimarus, una ilustrada radical. Análisis e interpretación de Freiheit (1791), con una primera traducción al español.María Jimena Solé - 2024 - Anales Del Seminario de Historia de la Filosofía 41 (2):467-485.
    En este artículo analizo el contenido del libro _Freiheti_, publicado anónimo en 1791 y recientemente atribuido a la escritora Elise Reimarus (1735-1803). Se trata de una obra fundamental del periodo de la ilustración que, sin embargo, no ha recibido todavía suficiente atención por parte de los especialistas. Además de ofrecer una presentación del texto, examinar el estado de la cuestión y ofrecer un análisis del contenido del libro, incluyo la primera traducción al español del texto. Mi objetivo es mostrar que (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  26.  43
    La herencia igualitarista de John Rawls.Ángel Puyol González - 2004 - Isegoría 31:115-130.
    Uno de los logros indiscutibles de la obra de John Rawls ha sido la revitalización del concepto de igualdad en la ética y la filosofía política de los últimos años, desmonopolizándolo de las ideologías que han recorrido con mejor o peor fortuna todo el siglo xx y devolviéndolo al rigor analítico y conceptual de la filosofía. Además, con la virtud añadida de armonizar el valor de la igualdad con los valores de la libertad y la eficiencia: un esfuerzo no siempre (...)
    Direct download (5 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark   2 citations  
  27.  39
    L'anàlisi filosòfica en G.E. Moore i la seva relació amb el sentit comú i el llenguatge ordinari.Marta Moragas - 1997 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 28:97-121.
    Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  28.  19
    La pista de la passivitat en l’obra d’Emmanuel Levinas i de Paul Ricoeur.Josep Maria Esquirol Calaf - 2023 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 71:149-161.
    La categoria de passivitat és tan nuclear en la filosofia d’Emmanuel Levinas com en la de Paul Ricoeur. Aquesta categoria està intrínsecament vinculada a una altra que també és crucial: la d’alteritat. Per entendre la proximitat entre aquests dos autors, alhora que per veure’n la distància que els separa, resulta molt revelador prestar atenció, primer, a la manera com cadascun d’ells concep les dues categories i, després, al motiu pel qual mentre en el cas de Levinas el lloc de la (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  29.  47
    El lugar del Iṣlāḥ al-Maŷisṭī de Ŷābir b. Aflaḥ en la llamada «rebelión andalusí contra la astronomía ptolemaica».Jose Bellver Martinez - 2009 - Al-Qantara 30 (1):83-136.
    Ŷābir b. Aflaḥ al-Išbīlī, conocido como Geber filius Afflay Hispalensis en la Europa medieval, fue un matemático y astrónomo teórico que probablemente floreció en Sevilla durante el primer cuarto del s. XII. Ŷābir b. Aflaḥ es un astrónomo medieval importante gracias a su obra principal, IIṣlāḥ al-Maŷisṭī, traducida al latín y al hebreo. Con el IIṣlāḥ al-Maŷisṭī, su autor pretende reescribir el Almagesto a la vez que introduce algunas correcciones. En 1984, A.I. Sabra, en su importante artículo «The Andalusian (...)
    No categories
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  30.  9
    Schopenhauer avui: conferències a l'Ateneu Barcelonès en el 150è aniversari de la mort d'Arthur Schopenhauer.Ramon Alcoberro I. Pericay, Gonzalo Mayos Solsona, Mateu Cabot & Arthur Schopenhauer (eds.) - 2011 - Barcelona: La Busca Edicions.
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  31. El ministerio petrino y/o papado en la Ut unum sint y desde la eclesiología sistemática.(I) La «propuesta» sobre'lo esencial'y la'forma de ejercicio'del ministerio del Papa en el contexto eclesiologico y ecumenico de la enciclica «ut unum sint».A. Anton - 1998 - Gregorianum 79 (3):503-542.
    Comme le disent le titre et le sous-titre de l'article, l'auteur centre son attention sur la «proposition» faite par l'encyclique Ut Unum Sint aux responsables d'Eglises et aux théologiens, d'approfondir, en dialogue avec le successeur de Pierre, la distinction entre la «substance» du ministère de Pierre et les «formes d'exercice» qu'il pourrait prendre en fonction de la «nouvelle situation». L'article ne se propose pas de faire un commentaire, encore moins d'analyser en détails, le contenu doctrinal de l'encyclique; il se contente (...)
    No categories
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  32.  19
    El commentaire Philosophique de Pierre Bayle.Fernando Bahr - 2001 - Tópicos 8:59-80.
    El Commentaire philosophique sur ces paroles de Jésus-Christ ‘Contrain-les d’entrer’ publicado en 1686 por el calvinista francés Pierre Bayle constituye uno de los capítulos más interesantes y menos conocidos en la elaboración moderna del concepto de tolerancia civil. En este artículo se reconstruye el itinerario desarrollado por Bayle en esa obra y se pasa revista a las señales de inconsistencia teórica que se han detectado en la misma. En principio, estamos de acuerdo con Walter Rex y Gianluca Mori en que (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  33.  34
    Los comienzos de la teología racional en al-Andalus: Ibn Masarra y su Refutación de Sobre la Filosofía primera de al-Kindī.José Bellver - 2020 - Al-Qantara 41 (2):323-371.
    La fuente principal antes de 1972 para conocer el pensamiento de Ibn Masarra era una breve descripción que Ibn Ḥazm hizo de algunos elementos fundamentales de su teología. En 1972, Muḥammad Kamāl Ibrāhīm Ŷaʿfar atribuyó a Ibn Masarra dos obras, Risālat al-Iʿtibār and Kitāb Jawāṣṣ al-ḥurūf, que se encuentran en un manuscrito de la Chester Beatty Library. El contenido de estas dos obras difiere de las descripciones que hacen las fuentes primarias del pensamiento de Ibn Masarra, pues en estas (...)
    No categories
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  34. El núcleo insondable de la angustia: reflexiones en torno a "Sein und Zeit".Niklas Bornhauser - 2006 - Philosophica 29:161-182.
    La pregunta por el alcance y la relevancia de la angustia en la obra escrita de Martin Heidegger es uno de los problemas fundamentales del debate contemporáneo, y no solamente en cuanto a sus declinaciones filosofizantes. En este trabajo se delimita el lugar de ¡a angustia en Ser y Tiempo, centrándose, en un primer momento, en contextualizar la temática al interior del proyecto inconcluso de Ser y Tiempo, para luego introducir la noción de la angustia en tanto apertura distinguida o (...)
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  35. Les Principes de l'Analyse mathématique. Exposé historique et critique. t. I.Pierre Boutroux - 1914 - Revue de Métaphysique et de Morale 22 (1):2-3.
    No categories
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  36.  46
    Orden, límites y transgresión: Reflexiones en torno a la obra de Jakob von Uexküll.Víctor Castillo Morquecho - 2012 - Signos Filosóficos 14 (28):91-111.
    En el presente artículo se analizan conceptos clave de la obra de Jakob von Uexküll, a partir de la confrontación con el darwinismo mecanicista de principios del siglo XX, al cual, Uexküll contrapone la idea de un mundo viviente de interrelaciones, conformado de acuerdo con un Plan u Orden subyacentes. Pero la cuestión no del todo resuelta para Uexküll, y que aquí será estudiada, es el papel que ha de atribuirse al azar y a la tendencia natural de traspasar los (...)
    Direct download (5 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  37.  8
    La filosofia de Josep Maria Capdevila.Joan Cortada Hortalà - 2008 - Barcelona: Abadia de Montserrat.
    Josep Maria Capdevila (1892-1972) és un dels intel·lectuals més destacats de la primera meitat del segle XX a Catalunya. L’autor n’ha resseguit el pensament, reconstruint-ne significativament la formació intel·lectual, el món ideològic i les idees estètiques, per acabar amb una digressió sobre el punt de partença de la filosofia.
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  38. La unitat del Sofista de Plató. Entre el sofista i el filòsof.Noburu Notomi - 2024 - Sabadell: Edicions Enoanda. Translated by Miquel Montserrat Capella.
    "El Sofista" de Plató es considera una de les obres més grans de la història de la filosofia, però els estudiosos s’han mostrat tímids a l’hora d’enfrontar-se al problema central del diàleg. Per a Plató, definir el sofista és el problema filosòfic bàsic: qualsevol investigador s’ha d’encarar al «sofista dins nostre» per tal d’assegurar la possibilitat mateixa del diàleg i de la filosofia contra el contraatac sofístic. Pròleg: Montserrat Crespín .
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  39.  5
    Questions ultimes.Thomas De Koninck - 2012 - [Ottawa]: Presses de l'Université d'Ottawa.
    Le premier défi de la démocratie est de donner le «goût de l'avenir» (Alexis de Tocqueville), de générer l'enthousiasme qui poussera les jeunes d'esprit à progresser d'eux-mêmes vers de nouvelles quêtes de sens et de savoir, à renouveler peut-être surtout, dans le contexte des nouvelles connaissances et d'une prise de conscience accrue des richesses des différentes cultures, les questions que l'on appelle «ultimes et les plus hautes», pour citer Husserl, celles que la science exclut par principe et qui sont pourtant (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  40. Reflexions al voltant de l'art contemporani.Ian Ground & Salvador Rubio Marco - 2008 - Quaderns de Filosofia i Ciència 38:79-86.
    El text d’Ian Ground la traducció del qual transcrivim a continuació va ser llegit a l’acte de presentación del seu llibre ¿Arte o chorrada? (València, Publicacions de la Universitat de València / Col•lecció Estètica & Crítica, 2008) el dia 9 de juny de 2008 a l’Aula Magna de l’edifici del Carrer La Nau de la Universitat de València, amb la presència, a més d’Ian Ground, de Romà de la Calle (en qualitat de Director de la col•lecció Estètica & Crítica) i (...)
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  41.  31
    El vel de Sòcrates al Fedre i el teixit dels diàlegs platònics.Jonathan Lavilla de Lera - 2017 - Archai: Revista de Estudos Sobre as Origens Do Pensamento Ocidental 19:237-262.
    Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què Sòcrates (...)
    No categories
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  42.  22
    Principes anthropologiques et éthiques des soins palliatifs.Tadeusz Ślipko - 1970 - Forum Philosophicum: International Journal for Philosophy 6 (1):13-20.
    La dénomination „soins palliatifs" apparait trop rarement dans la langue courante pour qu'on puisse s'en servir sans aucun commentaire, au moins très court. Sa compréhension nominale suggère que ces soins ont pour objet la personne âgée qui, suite à Infirmité et à la maladie, commence l'étape ultime de sa pérégrination terrestre, l'etape qui trouve sa fin dans la mort. Cependant notre expérience nous apprend aussi que les personnes entre deux ages ou même très jeunes peuvent également se retrouver dans une (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  43.  27
    Conflicte ètic i joc estètic. Sobre el lloc històric-filosòfic de la tragèdia en Hegel i Nietzsche.Christoph Menke - 2001 - Enrahonar: Quaderns de Filosofía 32 (33):203-222.
    https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v32-33-menke.
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  44. EI argumento antiintelectualista de Wittgenstein sobre la comprensión Del lenguaje (Wittgenstein's antiintellectualist argument about linguistic understanding).Manuel Pérez Otero - 2000 - Theoria 15 (1):155-169.
    En el contexto de este artículo denominaremos mentalismo a la conjunción de dos tesis diferentes: (i) para que las expresiones lingüísticas tengan significado es necesario que haya entidades de carácter mental; (ii) tales entidades mentales son suficientes para fijar el significado de las expresiones correspondientes (es decir, lo determinan). Es característico deI segundo Wittgenstein el rechazo a ambas tesis. Pero son sus argumentos contra (ii), especialmente a partir de las consideraciones sobre seguir una regla, los que han concentrado casi toda (...)
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  45.  38
    (1 other version)El Argumento Antiintelectualista de Wittgenstein sobre la Comprensión del Lenguaje (Wittgenstein's Antiintellectualist Argument about Linguistic Understanding).Manuel Perez Otero - 2000 - Theoria 15 (1):155-169.
    En el contexto de este artículo denominaremos mentalismo a la conjunción de dos tesis diferentes: (i) para que las expresiones lingüísticas tengan significado es necesario que haya entidades de carácter mental; (ii) tales entidades mentales son suficientes para fijar el significado de las expresiones correspondientes (es decir, lo determinan). Es característico deI segundo Wittgenstein el rechazo a ambas tesis. Pero son sus argumentos contra (ii), especialmente a partir de las consideraciones sobre seguir una regla, los que han concentrado casi toda (...)
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  46.  15
    As fontes da pedagogia trabalhista de António Sérgio.João Príncipe - 2020 - Educação E Filosofia 33 (68):783-815.
    As fontes da pedagogia trabalhista de António Sérgio Resumo: Porventura o traço mais saliente da proposta educativa de António Sérgio para o Portugal republicano é a de ser uma pedagogia trabalhista, em que a preparação para e pelo trabalho é uma condição para a construção de pessoas autónomas, membros de uma sociedade baseada na cooperação. Para Sérgio, a correcta operacionalização dos novos métodos de ensino, valorizadores dos interesses imanentes das crianças, implicava uma fundamentação filosófica séria, um modelo antropológico coerente no (...)
    No categories
    Direct download (2 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  47.  14
    Ensenyar a pensar a qui no vol aprendre’n. O com innovar en l’ensenyament de la filosofia en l’època de l’idiotisme digital.Enric Senabre Carbonell - 2017 - Quaderns de Filosofia 4 (1):161-192.
    Resum: Actualitzar la didàctica de la filosofia i adaptar-la al nou context digital i social que ha convertit l’ensenyament en una activitat complexa però fonamental és un dels reptes didàctics que ha d’ orientar l’ensenyament filosòfic dirigit a la formació de ciutadans crítics i responsables d’una societat democràtica avançada. Amb aquesta finalitat és necessari posar la filosofia a l’abast de tothom, utilitzar les xarxes socials (Youtube, Instagram, Twitter, etc.) com a recursos didàctics per a l’ensenyament filosòfic, acompanyar la formació (...)
    No categories
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  48. Disputes Métaphysiques: I – Nature de la Philosophie Première Ou Métaphysique Ii – la Raison Essentielle Ou le Concept de L’Étant Iii – des Propriétés Et des Principes de L’Étant En Général.Francisco Suarez - 1998 - Vrin.
    Les Disputationes Metaphysicae de Suarez, publiées en 1597, constituent le moment culminant de la pensée scolastique au siècle d’or espagnol. Mais elles traduisent également l’avènement d’un point de rupture dans le déploiement de l’histoire de la métaphysique. La notion de Disputatio s’inscrit, d’une part, dans le prolongement de la terminologie conceptuelle médiévale. D’autre part, que la Disputatio se dise métaphysique, laisse présupposer que sa finalité ne saurait se limiter au domaine logico-théologique. Il convient, certes, d’articuler les principes métaphysiques aux vérités (...)
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  49. Viktor Emil Frankl y Jean-Paul Sartre: la religión a pesar de Auschwitz y una libertad sin Dios. El sentido y sinsentido del sufrimiento de las víctimas / PhD Dissertation / Antonia Tejeda Barros, UNED, Madrid, Spain.Antonia Tejeda Barros - 2023 - Dissertation, Uned, Department of Philosophy, Madrid, Spain
    (Spanish) RESUMEN: La libertad absoluta postulada por Viktor Emil Frankl y Jean-Paul Sartre, la Shoah y la creencia en un dios omnipotente, bueno y justo parecen contradecirse. La pregunta por el sentido del sufrimiento de las víctimas del Holocausto (la verdadera catástrofe, el mayor crimen contra la humanidad), simbolizado por Auschwitz, y como punto de inflexión en la historia, es terriblemente dolorosa y parece no tener una respuesta filosófica ni teológica. A mi juicio, es importantísimo distinguir entre las víctimas inocentes (...)
    Direct download (3 more)  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
  50.  6
    L'obra d'Eusebi Colomer.Josep-Maria Terricabras (ed.) - 2007 - Girona: Documenta Universitaria.
    En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van constituir, (...)
    Direct download  
     
    Export citation  
     
    Bookmark  
1 — 50 / 963